Carles Bellver Torlà 1. PECATS DE JOVENTUT 🧵
La sala d’espera de la ginecòloga estava decorada amb quadres de pintors locals, cada un amb la placa que indicava el tĂtol de l’obra i el nom de l’artista. De seguida en va identificar un, titulat “Sant Jordi matant el drac”. Per a Isabel, els traços vigorosos i de tonalitats intenses de roig i ocre pareixien expressar una mena de fĂşria o Ămpetu violent. Li feien pensar en les flames exhalades per la bèstia i en la ferida consumada per la llança. 2/6
Al vespre va quedar amb Irene, que li va contar la història d’aquell quadre pintat pel seu pare. 3/6
—És de la seua època d’estudiant de Belles Arts, o de just desprĂ©s d’acabar la carrera. El tĂtol era el lema d’un certamen convocat per l’Ajuntament per celebrar el Dia del Llibre. Però l’estil va escandalitzar quasi tots els membres del jurat, professors de dibuix de gustos bĂ sicament classicistes. Van decidir deixar-lo fora de la valoraciĂł i van fer constar a l’acta que incomplia les bases. 4/6
Tal com ens explicava sempre l’anècdota, era evident que allò el divertia i l’enorgullia.
—Doncs a la doctora Forcadell sà que li degué agradar.
—Li’l va regalar.
—I això? Eren amics?
—O una mica més que amics. Però no ho sé ben bé, només m’ho imagine. Crec que en aquella època ja coneixia també ma mare. 5/6
Isabel havia vist uns quants quadres d’Hèctor, el pare d’Irene, a casa d’ella o a les galeries de la ciutat. Paisatges, bodegons, retrats. Tècnicament reeixits, però sempre figuratius, realistes i bastant convencionals. Cap com aquell. Li ho va dir.
—Va abandonar l’abstracció molt prompte. A penes li’n recorde algun altre semblant, recolzat contra la paret de l’estudi.
I va sentenciar:
—Pecats de joventut. 6/6
2. UN TEMPS INCERT 🧵
#ElJocMesFascinant #contes #microcontes
—Digueu-los que vinguen.
Tenien la sensaciĂł que estaven tot el dia sotmeses a instruccions i prohibicions estrictes, com si no pogueren fer o decidir res elles soles. Com si foren encara unes xiquetes menudes. 1/5
Anys a venir ho recordarien d’una altra manera. Pensarien que sà que eren massa menudes i que van tenir molta sort, evidentment dins de la desgrà cia de la guerra. I que van aprendre tota mena de coses útils. Agranar l’escala, sempre de dalt cap a baix. L’ordre dels coberts en parar la taula. Rentar-se les mans amb sabó, també el dors, entre els dits i davall de les ungles. Fer bullir la llet i batre ous. O pescar crancs al riu amb un gamber. 2/5
—No és convenient que entreu al riu. Després de les darreres pluges baixa amb força. No te’n rigues, Tereseta. És clar que ho dic per tu. El perill que correu és gran.
No sabien que ara es deien Lluna, Sol, Aigua, Fulla i Cel. Quan les cridaven pels seus noms antics, deixaven anar una rialleta i les grans no n’entenien el perquè. 3/5
A la vesprada, Cisqueta afluixava. El berenar era un moment magnĂfic. Llet i galetes. Els diumenges un quadret de xocolate per a cada una. I les cançons. Vine’m a vore, vine’m a vore, la cistelleta de la Mare de DĂ©u. DesprĂ©s tornaven a eixir a jugar. S’arreceraven davall dels pins o del rocam, delitosament terroritzades, quan el drac sobrevolava les llomes cercant-les. 4/5
Creuarien un dia el Rubicó per tornar a les seues cases. Mentrestant, invocaven els esperits del bosc per demanar-los que pararen compte a les seues mares i als seus pares, que s’havien hagut de quedar a la ciutat en un temps tan incert. 5/5
3. LA MILLOR TALLADA 🧵
#ElJocMesFascinant #contes #microcontes
—Em pregunte d’on trau el temps la gent per a aquesta mena d’embolics amorosos.
—El temps i l’energia.
—SĂ, tambĂ©. Entre la feina i els fills, no sĂ© jo.
—Deu ser més fà cil si treballes a casa i no tens un horari fix, com Hèctor.
—I ella és soltera.
—Però se suposa que treballa moltes hores. Les metges sempre tenen doble agenda, al matà a la sanitat pública i a la vesprada a la seua consulta privada. 1/5
—Maite ja no ho fa, això. No ho necessita. NomĂ©s atĂ©n compromisos ineludibles. FamĂlia i amistats, bĂ sicament.
—Tu encara recorres a ella?
—De vegades sĂ.
—Jo també. Quin honor. La doctora Maria Teresa Forcadell, premi de la Fundació Dexeus.
—I premi de divulgaciĂł cientĂfica de la Universitat de València.
—És evident que no li cal fer hores extres.
—Però aquests diners dels premis ja se’ls deu haver gastat arreglant-se la caseta del poble.
—Quina caseta? 2/5
—Una herència inesperada d’una tia de sa mare que va morir vellĂssima. Entre totes les nebodes i renebodes, els va caure a Maria Teresa i a sa mare. És a dir, a ella. No vau veure les fotos? Espereu un moment que les busque. Pareix un hotelet rural o un xalet de luxe amb totes les comoditats, enmig dels ametlers. Ja sabem en quin niu d’amor es deuen amagar a la mĂnima ocasiĂł. 3/5
Havia agafat el mòbil i lliscava cap amunt amb el dit. Les altres esperaven, atentes, el resultat de l’escorcoll. Núria va tornar a tastar el te negre. Encara estava massa calent. Es va quedar pensant. Feia molts anys que es coneixien. Des de l’institut, si més no. Algunes des de l’escola. Les classes amb les monges, les festes d’aniversari, les excursions, les colònies d’estiu. Començava a fer molts anys de tot. 4/5
—Quan repartien el pastĂs —va reflexionar en veu alta—, ella sempre s’enduia la millor tallada. 5/5
4. NINGÚ LES PODIA TRAURE DE LES SEUES ÀNSIES 🧵
#ElJocMesFascinant #contes #microcontes
Havien desaparegut algunes figuretes del betlem i Cisqueta, la criada, va fer un crit d’alarma.
—On les heu posades?
Però Diana els va dir que tornaren les ovelles a la seua amiga Maria i a l’infant, el Jesuset, perquè ella preferia les flors. 1/5
Per a lectores novençanes i entusiastes com Tereseta i les seues cosines, però sobretot per a Tereseta, la biblioteca de la tia Frederica havia estat un descobriment fantà stic. 2/5
Guillermo el travieso, Heidi i Otra vez Heidi, els contes de Grimm i d’Andersen, il·lustrats per Arthur Rackham, les Vides paral·lleles de Plutarc i la _MitologĂa griega y romana_ de Pierre Commelin, que els va proveir de noves advocacions solvents a qui elevar les seues pregĂ ries, ara que els temples cristians de nou tremolaven. Diana —o Artemisa— les tenia enamorades. 3/5
Li van construir un altar al bosc i van actuar davant d’ella com a cadells d’ossa, conforme als seus desigs. Entre les rà fegues tramuntanals —havien fet bé de posar-se els abrics—, van escoltar atentament les seues explicacions i van buscar branques primes i flexibles de roure o d’anouer per confeccionar els seus propis arcs. Cisqueta les va enxampar quan agafaven un cordell a la cambra dels trastos. 4/5
—Per a un adorn de Nadal, segons Tereseta. No n’han volgut dir res més, i és que tot ho porten en secret!
Ella patia per si es feien mal amb els seus estranys jocs i s’empipava encara mĂ©s que Frederica, que n’era responsable davant de les seues famĂlies. S’havien acostumat a patir, totes dues, i ningĂş les podia traure de les seues Ă nsies. Ni tan sols les deesses i dĂ©us del mĂłn antic haurien pogut. 5/5
5. CADA COSA TÉ EL SEU TEMPS 🧵
#ElJocMesFascinant #contes #microcontes
Quasi tots els monitors es coneixien perquè havien anat junts al campament cada mes de juliol des que eren menuts. Aquest estiu dels divuit anys —complits o encara per complir— el tema de conversa inevitable era el futur: què farien al setembre, ara que havien acabat la secundà ria, preuniversitari inclòs, i què farien per tant de les seues vides.
—Em matricularé en arquitectura a València. 1/8
—Pensava que estudiaries belles arts.
—M’has vist cara de voler patir fam? 2/8