Tinglados liberals.
"Modern Money Mechanics" és un document històric fonamental publicat originalment pel "Banc de la Reserva Federal de Chicago" l'any 1961 (darrera revisió el 1992).
Aquest quadern de treball es va dissenyar per explicar de manera senzilla com es crea el diner en un sistema bancari de "reserva fraccionària", centrant-se en la relació entre les reserves bancàries i l'expansió dels dipòsits.
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/4a/Modern_Money_Mechanics.pdf
1/8
Objectiu del document
El propòsit principal era desmitificar el procés de creació de diners. El document explica que, en el sistema modern, el diner no es crea simplement "imprimint-lo" al govern, sinó principalment a través dels bancs comercials quan aquests concedeixen préstecs.
2/8
Conceptes clau
* Reserva Fraccionària: El sistema permet als bancs mantenir en reserves (diners físics o dipòsits a la Fed) només una petita fracció dels dipòsits dels seus clients.
* Creació de dipòsits: Quan un banc fa un préstec, no entrega diners "d'altres estalviadors" físicament, sinó que crea un nou dipòsit en el compte del prestatari. Aquest nou dipòsit es considera "nou diner" (M1).
3/8
* Efecte Multiplicador: Explica com un dipòsit inicial de, per exemple, $10.000, pot acabar generant fins a $100.000 en el sistema bancari si el requisit de reserva és del 10%, ja que cada banc presta el 90% del que rep, que després es diposita en un altre banc.
4/8
Eines de la Reserva Federal
El llibre detalla com la Fed controla aquest procés mitjançant:
* Operacions de mercat obert: Compra/venda de títols del govern per injectar o retirar reserves del sistema.
* Canvis en els requisits de reserva: Modificar el percentatge que els bancs estan obligats a mantenir.
* Taxa de descompte: L'interès que la Fed cobra als bancs per prestar-los reserves.
5/8
Per què és tan famós (i polèmic)?
Tot i que és un document tècnic, ha guanyat molta popularitat en cercles crítics amb el sistema financer per diversos motius:
* Cites en documentals: Apareix citat en documentals com "Zeitgeist: Addendum", on s'utilitza per argumentar que el sistema monetari es basa en el deute.
https://en.wikipedia.org/wiki/Zeitgeist_(film_series)#Zeitgeist:_Addendum
6/8
* Visió "damning": Per a molts economistes de l'escola austríaca o llibertaris, el document és la prova de com el sistema de moneda fiduciària (fiat) dilueix el valor dels diners a través de l'expansió del crèdit.
* Modern Monetary Theory (MMT): "Modern Money Mechanics" és una explicació del sistema existent des d'una perspectiva de banca central, mentre que la MMT és una teoria macroeconòmica més àmplia i moderna que analitza la sobirania monetària.
7/8
És important notar que algunes mecàniques descrites (com els requisits de reserva estrictes) han canviat en els darrers anys, especialment després del 2020, quan la Fed va reduir els requisits de reserva al 0% per a la majoria de dipòsits, movent el sistema cap a un model de "reserves abundants".
8/8
Sembla que la "mecànica" anterior no acabava d'anar bé. Qui s'ho hagués pensat.
La mecànica real del sistema ha evolucionat més enllà del que deia el document de 1961, però la MMT (Teoria Monetària Moderna) s'ha convertit en el marc mental des del qual molts governs i bancs centrals operen, encara que no ho admetin oficialment.
1/6
Per què "Modern Money Mechanics" ha quedat obsolet?
El document de la Fed de Chicago es basava en el model de "multiplicador monetari". Aquesta idea deia que el banc central controla la quantitat de diners limitant les reserves (si el banc té 10, pot prestar 100).
* Realitat actual: Des de la crisi de 2008 i especialment després de 2020, els bancs centrals han inundat el sistema amb "reserves abundants" (a través de la "Quantitative Easing"* o QE).
2/6
* Requisits de reserva al 0%: Als Estats Units, per exemple, el requeriment de reserves es va eliminar formalment el 2020. Els bancs ja no estan limitats per les reserves que tenen per crear préstecs, sinó per la seva pròpia solvència i capital.
* Conclusió: Avui ja no es fa servir la "mecànica" de 1961; el sistema actual és un model de "reserves abundants" on el banc central controla el preu del diner (interessos) i no la quantitat de reserves.
3/6
S'aplica la MMT (Modern Monetary Theory)?
La MMT diu que un país que emet la seva pròpia moneda no pot fer fallida i que l'únic límit real a la despesa pública no és el dèficit, sinó la inflació.
A la pràctica:
* Finançament de deute: Durant les crisis recents, els bancs centrals han comprat gairebé tot el deute nou emès pels governs. Això és, a efectes pràctics, el que la MMT descriu: el banc central actuant com a suport total de la despesa del govern.
4/6
* Prioritat a l'economia real: Moltes polítiques actuals prioritzen el ple ocupament o el creixement per sobre de l'equilibri pressupostari, una premissa central de la MMT.
* Límit de la inflació: El 2022 i 2023 vàrem veure com la inflació tornava. Això va validar el que la MMT sempre deia: que el perill de crear massa diners no és el deute, sinó l'augment de preus.
5/6
Avui vivim en un híbrid:
* Creació de diners: Domina la realitat de la banca comercial. Els diners es creen quan demanes una hipoteca o un crèdit (com deia "Modern Money Mechanics", però sense les restriccions de reserves d'abans).
* Gestió de l'Estat: S'aplica una "MMT implícita". Els governs gasten el que calgui i els bancs centrals fan que el deute sigui assequible mantenint els tipus o comprant bons, fins que la inflació els obliga a frenar.
6/6
Un moment. Com? La nova "mecánica dels diners" prioritza l'economia real?
La transició cap a la "prioritat de l'economia real" (treball, producció, consum) per sobre de l'equilibri de les xifres del govern (dèficit zero) s'explica per un canvi de paradigma que la MMT ha ajudat a popularitzar.
1/7
El govern no és una família
La visió tradicional diu: "Si una família gasta més del que guanya, fa fallida; per tant, un govern ha de fer el mateix". La MMT corregeix això: Un govern que emet la seva pròpia moneda (com els EUA, el Japó o el Regne Unit) no pot fer fallida en la seva pròpia moneda. Pot crear-ne tanta com calgui. Per tant, el "dèficit" no és un perill de fallida, sinó simplement un apunt comptable de quants diners ha posat el govern en l'economia privada.
2/7
El recurs escàs no és el diner, és la capacitat productiva
Si un país té un 15% d'atur i fàbriques buides, la MMT diu que el govern està sent "irresponsable" si no gasta.
* Visió antiga: No gastem perquè no tenim diners (el pressupost ha d'estar equilibrat).
* Visió MMT / Actual: Gastem per contractar aquests aturats. Com que hi ha gent i recursos disponibles per treballar, crear diners per pagar-los no generarà inflació (perquè la producció augmentarà al mateix ritme).
3/7
La "plena ocupació" com a estabilitzador
Les polítiques actuals prioritzen la plena ocupació perquè s'ha entès que l'atur té costos socials i econòmics molt més alts que el deute:
* Un aturat perd habilitats (capital humà).
* L'atur genera inestabilitat política.
* Si tothom té feina, l'economia creix, i un deute de 3 bilions sembla més petit si el PIB n'és de 30.
4/7
Canvi de "límit": del deute a la inflació
Punt clau: abans, la por era el deute públic. Avui, s'accepta que el deute es pot gestionar mentre els tipus d'interès estiguin controlats (MMT).
* L'únic límit real és la inflació.
* Si el govern gasta i ja no queden aturats (plena ocupació), llavors sí que els preus pugen perquè hi ha massa diners perseguint pocs béns.
* Mentre no hi hagi inflació descontrolada, el govern té "permís" per seguir prioritzant l'economia real.
5/7
Per què ho veiem ara (2024-2026)?
Després de la pandèmia, els governs van veure que podien injectar milions de milions d'euros i dòlars i que l'economia no s'enfonsava, sinó que es recuperava ràpidament. Això va trencar el tabú de l'austeritat. Ara bé, la tornada de la inflació el 2022 va ser el "toc d'atenció" que la MMT sempre preveia: "pots gastar fins que els preus comencin a pujar".
6/7
Es prioritza l'economia real perquè s'han adonat que el diner és una eina pública infinita, mentre que el temps dels treballadors i els recursos naturals són limitats. El pressupost és només una eina per moure aquests recursos reals.
7/7
Això sembla que té sentit (gran moment pels pensadors liberals). On es la trampa?
Aquesta és una de les paradoxes més grans del capitalisme contemporani: mentre la teoria diu que el sistema serveix per finançar l'economia real (fàbriques, tecnologia, serveis), les dades mostren el creixement d'un fenomen anomenat "financiarització". L'economia financera creix molt més ràpid que la real i, sovint, es "disfressa" d'inversió el que és purament especulació.
1/8
Desacoblament
El valor dels actius financers (accions, derivats, deute) és diverses vegades superior al PIB mundial (valor de tots els béns/serveis reals produïts en un any).
* Economia real: Un pagès ven pomes. Hi ha un límit físic a quantes pomes pot produir.
* Economia financera: Un banc pot crear un derivat sobre el preu de les pomes, una opció sobre aquest derivat i un fons que asseguri l'opció. El "paper" pot créixer infinitament sense plantar ni una sola pomera més.
2/8
Extracció de valor vs. creació de valor
Moltes polítiques que es venen com a "estímuls a l'economia real" acaben atrapades en el sector financer:
* Buybacks (Recompra d'accions): Moltes empreses no usen els seus beneficis per apujar sous o comprar màquines noves, sinó per comprar les seves pròpies accions. Això fa pujar el preu de l'acció (economia financera) però no millora la producció (economia real).
3/8
* Inflació d'actius: Quan els bancs centrals injecten diners (com hem vist amb la MMT o el document de la Fed), aquests diners sovint no arriben al carrer, sinó que es queden en mans d'inversors que compren pisos o accions, fent que el preu d'aquests pugi sense que la societat sigui més pròspera.
4/8
La "financiarització" de la vida quotidiana
Diem que invertim en economia real, però hem convertit la base de l'economia real en productes financers:
* L'habitatge: Abans era un bé d'ús (real). Ara és un actiu financer per a fons d'inversió.
* El deute: El consum de les famílies ja no depèn només del sou (real), sinó del crèdit (financer).
5/8
Llavors, qui inverteix realment en l'economia real?
Quan els governs parlen de "prioritzar l'economia real" mitjançant la MMT, ho fan precisament per intentar corregir aquest excés financer. La idea és:
1. Si el sector privat només vol "jugar" a la borsa (economia financera)...
2. ...el Govern ha de crear diners i posar-los directament en mans de la gent o en infraestructures (economia real).
6/8
El gran risc: La inflació de costos
El perill de dir que "invertim en economia real" mentre el sector financer no para de créixer és que s'acaba generant una "economia de rendistes". Si els diners creats només serveixen perquè els fons comprin més terra, més pisos o més empreses estratègiques, el cost de la vida puja per a tothom, però la producció real no millora.
7/8
No es pot dir amb honestedat que s'inverteix en economia real si no hi ha polítiques que penalitzin l'especulació financera i protegeixin els sectors productius.
Actualment, el sistema "bombeja" sang (diners), però molta d'aquesta sang es queda en els tumors (bombolles financeres) en lloc d'arribar als músculs (treballadors i empreses reals).
8/8
@meobius molt interessant, gràcies. Un argument més per defensar que hem de combatre l'especulació. Caldria pensar quines mesures podrien funcionar com a pedaç per frenar aquesta dinàmica: potser posar impostos desorbitats sobre els beneficis de les operacions financeres? O potser una regulació legal molt dura (~prohibició?) a l'hora d'invertir en certs bens? És realista?
Clar que la solució a llarg termini és un sistema totalment diferent, però ara mateix sembla lluny la fi del capitalisme 😅
@focviu Bon dia. Agraït que us hagi interessat. No soc pas expert, ni de bon tros, només un curiós per saber com funcionen les coses que posa en ordre les seves idees amb "toots-turra". Qualsevol economista present segur que ho explica millor. Fins on arribo hi ha bastants propostes, tot i que, per a sorpresa de ningú, cap sembla "progressar adequadament".
1/9
@focviu Mesures fiscals i tributàries
Per penalitzar el moviment constant de diners que no crea valor tangible i incentivar la inversió productiva.
* Taxa Tobin (taxa sobre transaccions financeres): Aplicar un impost petit (per exemple, un 0,1%) a cada operació de compravenda d'accions, bons o derivats. Això desincentiva l'especulació de "molta freqüència" i genera ingressos públics. https://ca.wikipedia.org/wiki/Taxa_Tobin
2/9
* Diferenciació en l'Impost de Societats: Oferir deduccions fiscals significatives a les empreses que reinverteixin els seus beneficis en R+D, maquinària o contractació, mentre es graven més els dividends i la recompra d'accions pròpies.
* Impostos sobre les plusvàlues a curt termini: Aplicar tipus impositius més alts als guanys obtinguts en menys d'un any per castigar l'especulació ràpida i afavorir els inversors a llarg termini.
3/9
@focviu Regulació bancària i de mercats
Per posar "barreres de contenció" per evitar que el sector financer s'infli excessivament.
* Restauració de la separació bancària: Recuperar l'esperit de la llei "Glass-Steagall", que separava la banca comercial (estalvis i préstecs a empreses) de la banca d'inversió (operacions de risc al mercat).
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llei_Glass-Steagall
4/9
* Ràtios de capital més estrictes: Obligar els bancs a tenir més reserves de capital real per cada euro que inverteixen en actius financers complexos, fent que sigui "més car" especular que prestar a una PIME.
* Limitació de la recompra d'accions ("Buybacks"): Restringir la capacitat de les empreses per fer servir els seus beneficis per comprar les seves pròpies accions (una pràctica que infla el preu artificialment en lloc de millorar la producció).
5/9
@focviu Impuls del crèdit dirigit
* Banca Pública de Desenvolupament: Crear/potenciar entitats que prestin diners exclusivament a projectes industrials, tecnològics o de transició energètica que la banca privada pot considerar "massa lents" per obtenir beneficis.
* Garanties de crèdit: Programes públics on l'Estat avala una part dels préstecs que la banca privada atorga a l'economia real, reduint el risc per al banc i facilitant el crèdit a les empreses.
6/9
@focviu Reforma de la governança corporativa
Per canviar la mentalitat de "maximitzar el valor per a l'accionista" a curt termini.
* Incentius a gestors: Canviar estructures de bonus dels directius per lligar-los a indicadors d'economia real (creixement de vendes, ocupació, sostenibilitat) i no només a preus d'accions.
* Foment d'economia circular/social: Donar suport a models cooperatius o d'economia social on el benefici es reinverteix obligatòriament en l'objecte social de l'empresa.
7/9
@focviu Aquesta mentalitat es la que ha portat al desastre a empresses com Boeing en comprar McDonnell Douglas, que en realitat va ser una "fusió inversa" de la segona sobre la primera. Boeing va passar de ser dirigida per enginyers, on la seguretat i la qualitat eren l'únic que importava i el benefici era una conseqüència de fer el millor avió, a una dirigida per executius enfocats exclusivament en el preu de l'acció, les retallades de costos i la maximització de dividends.
8/9
@focviu Els caps ja no veien els avions, només veien fulls de càlcul i gràfics de borsa. L'economia financera es va separar físicament de l'economia real.
El resultat s'explica al documental "Descenso: El caso contra Boeing", a Netflix.
https://www.netflix.com/es/title/81272421
9/9
@Kaiz @meobius avui el debat estrident més superficial el trobem en IA sí, IA no.
El diner, tal com s'ha conceptualitzat (és una intuïció meva) una mica abans del segle XIX (insisteixo, és un parer d'un ignorant), és una invenció tan potencialment destructiva per a allò que en solem dir humanitat (aquells aspectes positius que ens agrada associar-hi) com ho pugui arribar a ser la IA com a colofó de tot el desplegament instrumental d'això de la informàtica i l'internet.
1/2
@Kaiz
Les lògiques dels fils encadenats que ens has ofert, @meobius, a mi m'estan remetent a nivells de solidaritat, humanitat, cobdícia, poder i, finalment, supervivència de l'espècie i en quines condicions.
És com allò de "en diuen democràcia però no ho és". El progrés vestit de llibertat ens duu a un escenari de desprotecció i deshumanització.
@vmateusimeon Interesant, pots ampliar el que dius sobre "solidaritat, humanitat, cobdícia, poder i, finalment, supervivència de l'espècie"?
@meobius @Kaiz de fet, suposo que són elements, no sé si constitutius o complementaris, de la condició humana. No sé si pertanyen més als òrgans vitals o a cabells i ungles.
Llavors, si mirem com tendeix a organitzar-se l'espècie humana, veiem que predominen aquells sistemes que afavoreixen, faciliten (fins i tot, incentiven), els impulsos de la cobdícia i el poder jeràrquic, la concentració de capacitat material potent en pocs, mentre que de la solidaritat i la humanitat en fan esquers.
1/2
2/2
La solidaritat i la humanitat (que inclou la solidaritat) es troben indefenses perquè, com la llibertat, se les ha desposseït del veritable sentit i se les ha subjugat a interessos contraris. Un mecanisme propi del feixisme
Quan es diu que les eines són neutres i que és l'ús que se'n fa, la intencionalitat, el que produeix resultats positius o negatius, és cert a mitges. Aquestes eines són eines humanes, fetes per humans inserits en un context i un marc econòmic i cultural
《varen existir durant segles》
Podrà existir el #capitalisme durant segles?
La humanitat podrà sostenir-lo i sostenir-se?
Quines condicions haurà deixat per al futur?
No seria un veritable indicador de progrés un nivell elevat d'humanitat, principalment solidaritat i igualtat (respecte, llibertat i compromís)?
Quin és l'objectiu últim actual dels principals sistemes en què s'organitza la humanitat? On ens aboquen si persisteixen?
@vmateusimeon @Kaiz En aquest planeta per sobreviure es llei menjar-se algú o quelcom. Amb els quelcom potser no passa res però els algú solen disposar de mobilitat i força per evitar ser menjats o per ser ells els que acaben menjant. Un dia un espècimen amb una configuració de mans amb polzes oposables i molta gana agafa un pal, li trenca la crisma a un altre espècimen que es menja l'única granota de la basa (presidida per un curiós monòlit negre mate), i la roda comença a girar.
1/2
Què "fa a" qui?
Qui "fa a" què?
Creem eines i hàbits que, en usar-les i adquirir-los, ens transformen?
Són les eines i els hàbits els que estan al nostre servei, satisfan les nostres necessitats o bé és a l'inrevés, elles i ells acaben condicionant-nos l'existència?
Podem escindir-nos o hi estem intrínsecament atrapats?
@meobius Si ho he entès bé, en aquest fil tractes dos temes diferents:
1. Per una banda, la creació de diner per finançar la despesa publica. Dones a entendre que els pensadors liberals ho consideren una manera de millorar la capacitat productiva d'una economia, però no és així. Tant la despesa publica com la política monetària es consideren polítiques d'estabilització, que es poden utilitzar puntualment en cas de crisi econòmica, però no tenen més recorregut.
@meobius Relacionat amb això, hi ha la idea de la neutralitat del diner.
@meobius Així es com s'explica a les universitats.
Bàsicament diu que el diner bancari es crea quan un banc fa un préstec. I la quantitat de préstecs que fan els bancs queda limitada per la demanda de préstecs i els requeriments de capital i reserves dels bancs.
Parlant d’aquestes coses, d’on surt el diner i i com se n’aprofiten els bancs surt en un capítol del llibre “Armes matemàtiques destructives”, (“Weapons of Math Destruction”), de na Cathy O’Neil. Molt recomanable:
https://en.wikipedia.org/wiki/Weapons_of_Math_Destruction
També s’hi expliquen tot de coses que la quantificació ha o està destruint, com l’educació primària, secundària i universitària.
Mohauk
FocViu
Kaiz
Vicenç
Cecilia Vives
Albert Cardona