#BonDia a les persones que fan lleuger el temps.

L'olivera amb la soca torta adreça el camí. El cel encara dorm amb les pigues enceses. Només el cim es dibuixa amb la claror a punt d'arribar i el rogle de llum mostra el mos de foscor que l'amaga. Silenci. Encara silenci. La mirada enyora els blaus tacants de blanc jugant amb la vora de sorra i els dits cerquen la carícia càlida de l'abraçada. Queda la tassa, queda el bes amarg per despertar.

Un vidre regala una llum tèbia al cantó fosc.