Esteu molt callats, #LecturesPerplexes !!
Cabòries vàries, vinga:
Com tinc debilitat amorosa per les etimologies...
Espectacle-spectare ‘contemplar’, spectum ‘mirar’ però no només amb els ulls, també" allò que s’ofereix a la vista o a la contemplació intel·lectual" Per tant: ESPECULAR (filosofia especulativa)
Speculum, espejo, espejismo bla bla bla
I això em porta a l'aforisme 19 😮
A la gran "debilitat del projecte filosòfic occidental" q diu en #Debord
(Oju, no he acabat d'ESPECULAR)
"la vida concreta de todos degradada en universo especulativo" l allunyada de la realitat. De la carn de les coses, del present de la carn de les coses.
(i com ara ja veig que començaré a desbarrar contra les vaques sagrades de la filosofia occidental, ja callo i me'n vaig a rentar les dents i a recollir.😅
Bona nit, #LecturesPerplexes
@vmateusimeon
Que vagi molt rebé l'assaig, la tornada i tot!!
T'esperem amb candeletes 🙂
@angelalluna @Kaiz al pròleg d'en José Luis Pardo he trobat aquest concepte referit als períodes entre revolucions: presente íngrimo (assimilant-ho a espectacle, sense passat ni futur). He après una paraula i he valorat si hi havia una exageració excessiva.
Ara se m'acut que el primer compromís de tot revolucionari ha de consistir en l'autosuficiència mínima suficient abans de l'abrandament.
@vmateusimeon
Com estic fent servir una versió q he trobat en pdf a Internet q no té intro...
Això de "presente íngrimo" jo tampoc ho havia sentit mai. I has acabat trobant una exageració que tot sigui espectacle o no? (això no ho has dit...)
#lecturesPerplexes
@angelalluna el punt 47 conclou així:
《[...]. El consumidor real se transforma en consumidor de ilusiones. La mercancía es la ilusión efectivamente real, y el espectáculo es su manifestación general.》
Potser avui Guy Debord sí que hauria revisat el text original. No sé si per esmenar-lo o, més aviat, per ampliar-lo. No en tinc gaire idea, però ja ens devem trobar en una nova fase més avançada de l'escenari humà que descrivia.
@vmateusimeon
Sí, a mi també em fa impressió pensar això .
No li va donar temps de veure l'abast de l'espectacle d'ara: es va suïcidar al 1994
"El 30 de noviembre de 1994, veinte años ya, último gesto de(s)bordante, Guy #Debord se suicida de un balazo en la cabeza en su casa de Champot, provincia rural francesa"
https://carcaj.cl/poetica-de-la-estrategia-a-20-anos-del-suicidio-de-guy-debord/
Contra las aserciones de sociólogos y psicólogos, suicidarse nunca es dado. Un hombre se puede matar sin una sola mueca de dramatismo y a contracorriente de cualquier explicación holística. Como Li Po que, melancólico pero nunca grave, se lanzó al río para abrazar el reflejo de la luna, o, más cercano, el Topo Lira, que […]
《las teorías no están hechas más que para morir en la guerra del tiempo: son unidades más o menos fuertes que hay que abrazar en el justo momento del combate y, sean cuales sean sus méritos o insuficiencias, no se pueden emplear más que aquellas que están ahí en tiempo útil. Así como las teorías deben ser reemplazadas, porque sus victorias decisivas, más que sus derrotas parciales, producen su usura, del mismo modo, ninguna época viva ha partido de una teoría》
Àngela Lluna
Kaiz
Vicenç