Acabar un dia esgotador llegint Ursula K. Le Guin em dona una mica de pau. No només pel fet del viatge que suposa endinsar-se en anarquismes còsmics, el handdara, o tot lo místic que envolta les formes de vida narrades.
També pel fet que aquestes visions, aquests somnis, queden enregistrats en una literatura plena de bellesa, d'afirmació, d'imaginació. Ella, entre altris, va teixir aquests desitjos d'un afora en els seus llibres; i totis som part d'aquesta idea, que mantenim amb passió i cuidem.
És quelcom que em passa sempre qur llegeixo o conec sobre anarquistes del passat: ja no hi són, però el seu amor i lluita per horitzons lliures encara deixa llavors per aquesta bella idea que recollim les noves generacions.