L'estafa Cum-Ex.
Un dels fraus fiscals més grans i complexos de la història moderna. No es tracta d'un robatori a un banc, sinó d'un buidatge sistemàtic de les arques públiques de diversos països europeus.
El nom prové del llatí "cum" (amb) i "ex" (sense) dividends. El truc aprofitava una esquerda legal en la manera com els governs retornaven els impostos sobre els dividends de les accions.
1/9
- Mecanisme: Un grup d'inversors compraven/venien accions a una velocitat frenètica just el dia que es pagaven els dividends.
- L'engany: Mitjançant vendes al descobert i operacions coordinades, feien creure a l'Agència Tributària que "diversos inversors" eren propietaris de les mateixes accions alhora.
- Resultat: L'estat tornava l'impost sobre el dividend (que només s'havia pagat una vegada) a 2/3 persones diferents.
Quantitat estafada estimada: 150 mil milions d'euros.
2/9
Els orígens (Anys 90)
Tot i que el gruix del frau es va produir més tard, les primeres operacions amb una estructura similar es van detectar a Alemanya a principis dels anys 90. En aquell moment, eren operacions puntuals d'alguns bancs que aprofitaven buits legals en la normativa fiscal alemanya sobre el pagament de dividends, i coincideix amb el naixement dels bots comerciants (trade bots) d'alta frequencia, imprescindibles per la mecànica del frau.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Bot_comerciant
3/9
Expansió i professionalització (2001 - 2007)
A partir de l'any 2001 l'estafa es converteix en una "indústria".
- Hanno Berger havia deixat l'administració pública per treballar en el sector privat i va començar a dissenyar aquestes estructures de manera sistemàtica.
- Bancs d'inversió i fons de cobertura (hedge funds) van començar a utilitzar algorismes i ordinadors d'alta velocitat per realitzar milers de transaccions en segons, multiplicant exponencialment el volum del frau.
4/9
L'edat d'or (2007 - 2012)
El moment de màxima activitat de l'estafa va coincidir amb la crisi financera de 2008. Mentre els governs rescataven els bancs amb diners públics, molts d'aquests mateixos bancs estaven buidant les arques de l'Estat mitjançant el Cum-Ex.
- Durant aquests anys, el frau es va estendre amb força a altres països com Dinamarca, Àustria i Bèlgica, aprofitant que les administracions tributàries estaven desbordades per la crisi econòmica global.
5/9
L'estafa va poder continuar durant gairebé 20 anys per tres motius:
1. Complexitat tècnica: Els inspectors d'hisenda no entenien les operacions d'alta velocitat dels bancs.
2. Lobby financer: Quan el govern alemany intentava tancar el forat legal (2007 i el 2009), els lobbies bancaris pressionaven per introduir esmenes que obrien nous forats.
3. Descoordinació: Els països europeus no compartien informació fiscal, el que es detectava a un país es continuava fent a un altre.
6/9
L'escàndol va esclatar al 2012, quan Alemanya finalment va canviar la llei de manera efectiva per impedir aquestes devolucions dobles, i el 2018, quan una investigació periodística internacional (The CumEx Files) va posar noms i cognoms a tots els implicats.
https://en.wikipedia.org/wiki/CumEx-Files
7/9
Entitats financeres investigades més rellevants:
Warburg Bank (Alemanya): Va rebre devolucions fiscals il·legals per valor de milions d'euros.
Deutsche Bank: Facilitador.
Macquarie Group (Austràlia): Van dissenyar estructures financeres específiques per a clients que volien aprofitar el buit legal dels dividends.
8/9
Barclays i Merrill Lynch (ara part de Bank of America): Aprofitaven la seva capacitat de moure grans volums de capital per fer les "vendes al descobert" necessàries per confondre les autoritats fiscals sobre qui era el propietari real de les accions.
Banco Santander (Espanya): Facilitador.
A Filmin: https://www.filmin.es/serie/el-dinero-de-otros
9/9
Mohauk
