Ahir va fer 47 anys de l’assassinat d’Agustín Rueda, nascut a la Botjosa (colònia minera a Sallent) amb 25 anys. Va ser un company revolucionari i anarquista assassinat per carcellers, per mitjà d’una brutal pallissa a Carabanchel, sent el primer assassinat de la democràcia a les presons abans de celebrar-se el seu judici. Va estar implicat en lluites veïnals, laborals, també a la presó amb les lluites de la Coordinadora de Presos en Lluita (COPEL).
He trobat un escrit seu, publicat al número 36 de Pèsol Negre (Publicació Anarquista editada en format de diari a l’alt Llobregat i el Cardener del 2000 al 2021, disponibles online), que penso que ajuda a pensar en la tasca de qualsevol espai que vulgui ser transformador. Hi parla sobre el futbol i els problemes que es trobaven al “Dynamo” de Sallent, equip de futbol que havien creat amb uns amics del poble, defensava aquest esport com a eina constructiva i de cohesió social. Aquí un tros:

Malauradament, l’Agustín va sortir de la presó però amb les cames paralítiques, el cap obert i el cos destrossat per les tortures d'uns carcellers i un sistema que no permetrien a la dissidència organitzar-se.

L'esport també pot ser alliberador, fem-ho per aquelles que van lluitar-hi abans que nosaltres!

@unmes
Fotut, però fa gràcia llegir-lo creient, jo no ho passava malament jugant a futbol, però quan entraven els clubs feia fàstics.