A bona part del domini lingüístic, de la galleda en diuen 'poal'. Probablement és un mot d'origen aragonès, perquè en castellà d'Aragó en diuen (deien) 'pozal'.

Del derivat 'poalada' (quantitat que cap en un poal) es va crear l'expressió 'a poalades' (en gran quantitat).

— Fiqueu el plàstic al poal; després jo el duré al contenidor.
— Vaig anar a Planes i Èlia em va donar una poalada de cireres.
— Els amos de l'hotel guanyaven diners a poalades però no en declaraven ni un ral.