1998. 1r de carrera. 20 projectes de periodista esportiu postadolescents aconsegueixen entrades pel partit contra la Droga. Esdeveniment mític on es jugava un partit entre famosos en què, per exemple, sempre feia de porter el fill de puta del jutge Garzón i que Ortega Cano va acabar un partit al crit de "Todo por la droga!".

Tornem als projectes de periodista. Molts havíem anat a col.le de pago. A més, eren mig subnormals i, probablement tots verges. Només feia 2 mesos que anàvem a la Universitat i vam decidir que era una gran idea demanar-li permís al professor per sortir abans.

Total, que un grup d'alumnes que es fumava uns 10 porros diaris se'n van al professor a dir-li que marxaven abans per anar al partit contra la droga. El professor, Martí Marín, expresident dels insubmissos de Catalunya, que devia tenir clitxadissim quin era el grup de porreros de la classe, és pixava de riure. Quan vam pirar, ens va dir "passeu-ho bé, hipòcrites"

I res, que no vam arribar al partit dels famosos perquè estàvem a fora del Camp Nou fumant porros i del partit de la selecció de futbolistes de la Lliga, només recordo que l'speaker era Lluís Canut i ens vam passar el partit dient "Canut, fuma't un canut", mentre la gent ens mirava malament per fumar porros al partit contra la droga.

A dia d'avui hauríem sortit a totes les xarxes socials amb una campanya de shaming i seríem humiliats publicament. Abans teníem més marge per tenir 18 anys i fer el que pertoca amb aquesta edat: el subnormal.