El Jardí de les BruixesComenço a dubtar molt seriosament de la independència del poder judicial (sí, mira, sóc així d'ingènua que encara mig m'ho creia).
Per 5a vegada, ens toca desconvocar la concentració de suport a la causa del riu Siurana que aquesta pantomima jurídica ha fet que haguem d'encarnar l'Andreu Escolà i jo.
Sí, per 5a vegada, han anul·lat el judici. Ens n'assabentem ara i no demà a la porta del jutjat com l'última o penúltima vegada (ja ni me'n recordo de tantes que en portem), perquè l'advocat ha estat preguntant-ho insistentment.
El què no sabem de moment és el motiu ni la nova data. Però ja m'espero qualsevol cosa...
Qualsevol diria que hi ha una intenció de desgastar. De desmobilitzar.
I no ho negaré, estic cansada. Farta. Fins als nassos.
No tinc por d'aquest judici. Però vull deixar d'arrossegar-lo. Ens acusen per uns fets que van succeir fa 9 anys. Què és aquest circ???
I s'ha de dir. Sí, desgasta, cansa. Les persones que ens impliquem en la defensa del territori, o de qualsevol altre causa, no som especials. Podem ser substituïdes. Qualsevol altra que s'ho cregui, que ho senti, podria ocupar el nostre lloc. Podríem ser ordes, legió. No una cara amb gent darrera.
Això no va de l'Andreu o l'Anaïs. Va del riu Siurana. Va dels rius. De la Vida. Del futur de tothom.
Així que judicis a part la lluita continua. En cada racó del món. O sigui que segur que en tens un ben a prop que et necessita i on pots demostrar als que només miren pel seu benefici immediat, passant per sobre del benestar del Món, que no pararem fins a aconseguir que la Vida, així, amb majúscula, estigui al centre.
Seguim.🌱
