Franz HelgonQuè és això que es veu a l’horitzó? Sembla una tempesta, i no té aspecte de ser una de petita. M’he de preparar per a quan arribi. Primer, però, miraré d’acomodar-me una mica. Ja fa prou hores que estic en aquesta posició i les cadenes em comencen a fer mal. Bé, no em puc moure gaire, però crec que així estaré una mica menys incòmode durant unes quantes hores. Què em deia? Ah, sí, que s’apropa la tempesta i m’he de preparar. No sé com ho faré, és cert. Fa segles que estic lligat a aquesta roca sense gairebé poder-me moure, i només rebo la visita diària i puntual d’aquesta àliga que em martiritza. És molt injust! Jo només volia donar una mica de llum a la humanitat! Què passarà quan arribi la tempesta? Em destrossarà? Sobreviuré a ella? Suposo que sí. He de continuar la meva tortura amb l’àliga per tota l’eternitat. És el meu destí. L’àliga no em fa por. Ja fa segles que el pateixo i sobrevivint. És només una mala estona que després s’acaba. El que em fa por és la tempesta. La veig apropar-se, lenta però imparable, i no soc capaç d’esbrinar què passarà després. Per descomptat que l’àliga l’evitarà. Ell pot sobrevolar per damunt dels núvols, però jo estic aquí lligat sense poder-me moure. Quan arribi la tempesta, m’agradaria poder tancar els ulls, però això no farà que la tempesta desaparegui. Tot el contrari em provocarà encara més mal. No puc deixar de tenir por, però m’he d’enfrontar amb ella.