Per a Mattei, l'austeritat és el "fil conductor" que uneix liberalisme clàssic amb neoliberalisme actual. Serveix per naturalitzar la desigualtat: ens fan creure que "no hi ha diners" per a hospitals o escoles, mentre es protegeixen els mecanismes d'acumulació de riquesa.

6/6

#hantornat #mentides

La paradoxa del feixisme: L'autora destaca com els economistes liberals de l'època van aplaudir les polítiques d'austeritat de Mussolini perquè "posaven ordre" a l'economia i protegien la propietat privada, demostrant que l'ordre del capital pot preferir l'autoritarisme a la democràcia si aquesta amenaça els beneficis.

5/6

#hantornat #mentides

El capitalisme en perill.

Mattei argumenta que l'austeritat va néixer com a resposta a l'agitació social després de la Primera Guerra Mundial (1918-1920), coneguda com el *Biennio Rosso*. En aquell moment, els treballadors demanaven alternatives al capitalisme.

La reacció de les elits: L'austeritat es va dissenyar per "despolititzar" l'economia. Es va començar a presentar l'economia com una ciència tècnica i neutral, fora de l'abast del debat democràtic.

4/6

#hantornat #mentides

2. Austeritat Monetària: Tipus d'interès alts i restricció del crèdit. Això frena l'economia, augmenta l'atur i, per tant, debilita el poder de negociació dels treballadors (que tenen por de perdre la feina).

3. Austeritat Industrial: Privatitzacions, desregulació laboral i atacs directes als sindicats. Es tracta d'assegurar que la producció i els beneficis privats estiguin per sobre de qualsevol demanda de benestar col·lectiu.

3/6

#hantornat #mentides

Les tres columnes de l'austeritat.

L'austeritat opera a través de tres mecanismes que operen de forma conjunta per "disciplinar" la classe treballadora:

1. Austeritat Fiscal: Retallades en despesa pública i serveis socials. L'objectiu no és només quadrar els comptes, sinó reduir la dependència dels ciutadans respecte a l'Estat, obligant-los a dependre totalment del mercat laboral.

2/6

#hantornat #mentides