Doncs ja m'he acabat "L'amor de les abelles obreres" (Aleksandra Kolontai). Una mica per a practicar valencià (que en classe en sento prou #dejeim #bojquem). També per que no havia llegit res d'ella. Molt bé. Comunisme molt apassionat e idealista, i al cop molt crític. Feminisme també molt apassionat i amb prou de denúncia... de la situació de fa 100 anys en la URSS, clar. Hi ha punts que segueixen sent interessants, però.

Prou de patiments. Pense que si ho he pogut llegir és bona senyal de que estic millor de l'ànim i menys estressat.