Afegir salsa de soja als teus plats és el que farà que deixin de ser insípids i quedin deliciosos https://www.elnacional.cat/ca/gourmeteria/articles/afegir-salsa-soja-teus-plats-es-fara-deixin-ser-insipids-quedin-deliciosos_1633267_102.html #Actualitat
Afegir salsa de soja als teus plats és el que farà que deixin de ser insípids i quedin deliciosos

Hi ha un problema molt habitual a la cuina domèstica com ho són aquells plats que, malgrat estar ben preparats, queden plans, sense profunditat i amb la sensació que "els falta alguna cosa". La reacció més comuna sol ser afegir més sal o espècies, però la solució no sempre passa per aquí. Cada vegada més cuiners coincideixen en un truc senzill i eficaç que es basa a incorporar un toc de salsa de soja, fins i tot en receptes que no tenen res a veure amb la cuina asiàtica. La soja no és un producte que hagi d'estar reservat al sushi o al menjar asiàtic El secret és l'aportació del sabor umami I és que la clau d'aquest ingredient és l'umami, aquest sabor profund, intens i persistent que aporta sensació de plenitud en boca. La salsa de soja no només afegeix salinitat, sinó que potencia els sabors naturals dels aliments, fent que tot resulti més saborós sense necessitat de sobrecarregar el plat. La realitat és que el seu ús en petites quantitats pot transformar completament una recepta. Afegida a uns ous remenats, per exemple, reforça el seu sabor sense alterar la seva identitat. El mateix passa en guisats o estofats, on actua com un potenciador que arredoneix el conjunt i li dona més cos. D'aquesta manera, la soja funciona com un aliat silenciós. No busca protagonisme, sinó millorar el resultat final de manera discreta. És un recurs que molts professionals utilitzen precisament per la seva capacitat per integrar-se sense destacar. A més, permet reduir l'ús de sal convencional. En aportar sabor en diversos nivells, ajuda a equilibrar el plat sense necessitat d'afegir grans quantitats de sodi. Un ingredient versàtil que canvia el resultat Un dels aspectes més interessants de la salsa de soja és la seva versatilitat. Pot utilitzar-se en carns, verdures, arrossos o fins i tot en algunes salses, sempre amb moderació. La clau és entendre que no es tracta de canviar el gust del plat, sinó de potenciar-lo. I és que aquest tipus de tècniques responen a una forma de cuinar més precisa. No es tracta d'afegir més ingredients, sinó de triar millor els que s'utilitzen. Unes poques gotes ben aplicades poden marcar una diferència notable. La realitat és que aquest recurs també reflecteix una tendència cada vegada més present a la cuina actual, com ho és la fusió. Incorporar ingredients de diferents tradicions per millorar plats quotidians sense perdre'n l'essència. A més, la soja aporta una complexitat que no s'aconsegueix fàcilment amb altres productes. La seva fermentació genera matisos que enriqueixen el resultat final. Així doncs, si els teus plats queden sosos, potser no necessitin més sal, sinó un enfocament diferent. Afegir un toc de salsa de soja pot ser el canvi que transformi una recepta simple en una de molt més saborosa, demostrant que el secret és en els petits detalls i no en dedicar un producte a un sol tipus e cuina.

ElNacional.cat
Ni sabó ni lleixiu, el millor producte per netejar la cuina no costa ni un euro al supermercat

La neteja de la cuina sol estar associada a productes químics específics, desgreixadors potents o solucions industrials que prometen resultats ràpids i gairebé miraculoses a l'hora d'eliminar restes de menjar o de greix. Tanmateix, la realitat és que existeix una alternativa molt més senzilla, econòmica i eficaç, com ho és el vinagre de neteja, un producte quotidià que destaca per la seva capacitat natural per eliminar greix, desinfectar superfícies i neutralitzar olors gràcies al seu contingut en àcid acètic. Un producte que costa uns cèntims es converteix en la millor elecció possible Un netejador natural amb múltiples funcions a tot arreu I és que el vinagre s'ha consolidat com un dels aliats més complets per a la neteja domèstica. La seva composició li permet actuar sobre el greix acumulat en zones com taulells, fogons o rajoles, descomponent-lo amb facilitat i sense necessitat d'utilitzar productes agressius. La realitat és que la seva eficàcia no depèn de fórmules complexes. Aplicat directament o diluït en aigua, és capaç d'eliminar residus difícils i retornar la brillantor a moltes superfícies de la cuina. A més, el seu efecte desinfectant contribueix a reduir la presència de bacteris a la cuina, un aspecte clau en un espai on es manipulen aliments diàriament. D'aquesta manera, també destaca per la seva capacitat desodoritzant. El vinagre neutralitza olors persistents a la pica, a les galledes d'escombraries o fins i tot a l'interior d'electrodomèstics. A diferència d'altres productes, no emmascara l'olor, sinó que l'elimina. Eficaç, barat i cada vegada més utilitzat de manera general Un altre dels aspectes que expliquen la seva popularitat és el seu baix cost. Enfront dels productes de neteja específics, que poden resultar cars, el vinagre és una opció accessible i disponible en qualsevol supermercat. Això el converteix en una solució pràctica per al manteniment diari de la cuina. I és que el seu ús també respon a una tendència creixent cap a mètodes més sostenibles. En reduir l'ús de productes químics, es minimitza l'impacte ambiental i s'evita l'exposició a substàncies que poden resultar irritants o innecessàries. La realitat és que cada vegada més persones opten per solucions simples que funcionen. No es tracta d'eliminar completament altres productes, sinó de prioritzar aquells que ofereixen bons resultats sense complicacions. A més, el vinagre permet una neteja més conscient. En ser un producte bàsic, s'utilitza amb més control i sense excessos, cosa que afavoreix un consum més responsable. Així doncs, netejar la cuina no ha d'implicar grans despeses ni l'ús de productes complexos. Amb una cosa tan simple com el vinagre, és possible mantenir un nivell d'higiene elevat, estalviar diners i apostar per una alternativa més natural i eficaç en el dia a dia.

ElNacional.cat
Infopódcast de La Plana Ràdio del 30 d'abril de 2026

L’InfoPódcast de La Plana Ràdio repassa l’actualitat amb una nova línia d’ajuts per empreses afectades per la borrasca, activitats inclusives a Santa Bàrbara, els Premis Literaris i una agenda cultural marcada per la Fira Argila de la Galera i les Jornades Culturals de Santa Bàrbara.

La Plana Ràdio
Per als germans Torres, la baklava no és de festuc: “Avellana, xocolata, taronja i sense sucre”

La baklava és una de les postres més emblemàtiques de la tradició oriental, recognoscible per la seva combinació de capes cruixents de pasta filo, fruita seca i una dolçor intensa que sol venir marcat per la mel o els xarops clàssics. Tanmateix, els xefs Sergio Torres i Javier Torres han decidit reinterpretar aquesta icona des d'una perspectiva completament diferent, allunyant-se dels codis habituals per construir una versió més contemporània i equilibrada. La clau de donar un tomb a un dels postres més tradicionals del món Un canvi radical en el gust I és que el primer gran gir és a l'ingredient principal. Davant l'ús tradicional del festuc, els germans Torres aposten per l'avellana, un fruit sec amb un perfil més torrat i profund que transforma per complet la base de les postres. Aquest canvi no només altera el sabor, sinó també la sensació en boca, aportant més intensitat sense necessitat de recórrer a una dolçor excessiva. @hermanostorrestv Baklava d'avellanes amb xocolata, taronja i sense sucre ( 8 RACIONS ) Ingredients 🌰 550 g d'avellanes 🍫 120 g de xocolata amarga 🍫 1 cullerada de cacau en pols 🍯 100 g de xarop d'atzavara 🌿 1 beina de vainilla 🥐 1 paquet de pasta fil·lo 🧈 130 g de mantega 💧 50 ml d'aigua 🍊 2 taronges 🍊 60 ml de licor de taronja 🧂 Sal Elaboració Picar les avellanes en un morter amb un pessic de sal fins a obtenir una textura gruixuda. Afegir la xocolata i picar fins a aconseguir petites encenalls. Incorporar el cacau en pols, les llavors de la vainilla, la ratlladura de taronja i una cullerada generosa de xarop d'atzavara. Mesclar bé fins a integrar. Fondre la mantega. Tallar la pasta fil·lo amb la forma del motlle triat. Col·locar una primera capa de pasta fil·lo, pinzellar amb mantega i repetir el procés 3 vegades. Afegir una capa generosa de farciment, abocar una mica de mantega per sobre i repetir el procés fins a formar diverses capes (unes 4 vegades). Finalitzar amb 5–6 capes de pasta fil·lo ben pinzellades amb mantega. Introduir el baklava al congelador perquè compacti. Preescalfar el forn a 180 ºC. En un cassó, preparar un almívar amb l'aigua, el xarop d'atzavara, la vainilla i el suc de taronja. Cuinar fins que tingui una textura lleugerament densa. Tallar el baklava en les porcions desitjades, abocar la meitat de l'almívar i enfornar durant 30 minuts o fins que estigui ben daurat. Retirar, deixar refredar i amarar amb la resta de l'almívar. Deixar reposar a la nevera durant 2 hores perquè quedi perfecte. Servir al gust. ♬ so original - Hermanos Torres La realitat és que aquesta decisió es complementa amb la incorporació de xocolata amarga, que introdueix un contrast fonamental. Lluny de buscar un resultat empalagós, els xefs construeixen una baklava on l'equilibri és la clau. La xocolata aporta amargor, estructura i una complexitat que eleva el conjunt, allunyant-lo de la versió més clàssica i acostant-lo a un perfil més gastronòmic. Menys sucre, però amb més matisos D'aquesta manera, un altre dels aspectes que defineix aquesta reinterpretació és la reducció de la dolçor. En lloc d'utilitzar sucre refinat, la recepta es basa en alternatives com el xarop d'atzavara, cosa que permet controlar millor la intensitat i aconseguir un resultat més lleuger. No es tracta d'eliminar la dolçor, sinó d'integrar-la de manera més subtil. I és que aquí entra en joc la taronja, un element que aporta frescor i un toc cítric que trenca amb la densitat habitual de la baklava. La seva presència no és decorativa, sinó estructural, ja que ajuda a equilibrar el conjunt i a netejar el paladar a cada mos. A més, altres matisos com la vainilla o el licor de taronja reforcen aquesta sensació de ser unes postres complexes, on cada capa aporta alguna cosa diferent. La combinació d'aquests ingredients construeix una experiència més rica i menys previsible. La realitat és que els germans Torres no busquen replicar la baklava tradicional, sinó reinterpretar-la des d'una lògica actual. Mantenen l'essència en la textura cruixent de la pasta fil·lo, però transformen completament el perfil gustatiu. Així doncs, aquesta versió se situa a mig camí entre la tradició i la innovació. Unes postres que respecten el seu origen, però que s'adapten a un paladar modern que busca menys sucre, més equilibri i una major profunditat de sabors.

ElNacional.cat
Eric Ayala, pizzaiolo format a Nàpols: “A Barcelona hi ha millors pizzes que a Roma”

El debat no és menor i arriba des d'una veu autoritzada dins del sector.

ElNacional.cat
Aquests són els senyals ineludibles que indiquen que has de canviar les teves paelles

Les paelles formen part de l'ús diari en qualsevol cuina, però poques vegades es revisa el seu estat fins que el problema és evident. La realitat és que el seu desgast és progressiu i, en molts casos, passa desapercebut fins que comença a afectar tant la qualitat del menjar com la seguretat. Detectar a temps els senyals de deteriorament no és només una qüestió de comoditat, sinó també de salut. Un problema que va molt més enllà de la simple comoditat a l'hora d'utilitzar-les L'antiadherent sempre és la primera alerta El punt de partida sempre és en el recobriment. Quan una paella presenta ratllades, zones pelades o despreniment de l'antiadherent, com el tefló o PTFE, ha creuat una línia. En aquell moment deixa de complir la seva funció i, a més, pot convertir-se en un risc potencial si el material comença a degradar-se amb la calor. D'aquesta manera, un dels símptomes més evidents és que els aliments comencen a enganxar-se. El que abans es cuinava amb facilitat, ara requereix més oli i tot i així s'adhereix a la superfície. És un senyal directe que la capa antiadherent ha perdut les seves propietats. A això s'hi sumen les taques fosques, les zones rugoses o la descamació, que indiquen que el material ha patit un desgast important. La realitat és que aquest deteriorament no sol ser immediat, sinó acumulatiu. L'ús continuat, els estris metàl·lics o el sobreescalfament acceleren el procés. Ignorar-ho només empitjora la situació. Problemes i riscos ocults Més enllà del recobriment, hi ha altres factors igualment importants. Un fons bombat o deformat altera la distribució de la calor, provocant que els aliments no es cuinin de la manera en què haurien de fer-ho. Això no només afecta el resultat final, sinó que pot implicar riscos si certes zones queden insuficientment cuinades. I és que l'aparició de corrosió, òxid o pèrdua de color també és un senyal clar que la paella ha arribat al final de la seva vida útil. Especialment quan s'utilitzen ingredients àcids, aquestes superfícies deteriorades poden transferir compostos no desitjats als aliments. A més, hi ha aspectes que afecten directament la seguretat a la cuina. Un mànec solt, fissures en l'estructura o qualsevol signe d'inestabilitat converteixen l'utensili en un risc físic. No es tracta només de cuinar pitjor, sinó d'evitar accidents. Un altre indicador especialment preocupant és el sobreescalfament anòmal. Si la paella comença a fumejar a temperatures normals o desprèn olors estranyes, el recobriment pot estar degradant-se i alliberant substàncies. En aquests casos, el reemplaçament ha de ser immediat. Així doncs, parar atenció a aquests senyals és fonamental. Canviar les paelles a temps no només millora la qualitat de la cuina, sinó que protegeix la salut i garanteix un ús segur en el dia a dia.

ElNacional.cat
Arnau París demostra que les crispetes sanes existeixen: al microones, amb aigua i sense oli

Les crispetes són un dels snacks més consumits, però també un dels més qüestionats quan es parla d'alimentació saludable. La majoria de versions comercials, especialment les de bossa per a microones, inclouen olis refinats, excés de sal i additius que les allunyen de qualsevol dieta equilibrada. Tanmateix, el xef Arnau París ha demostrat que hi ha una alternativa molt més simple, lleugera i saludable. La seva proposta trenca amb l'habitual, com ho és fer crispetes al microones utilitzant únicament aigua, sense necessitat d'afegir gens d'oli. Una tècnica poc coneguda que permet gaudir del mateix resultat cruixent, però reduint de forma dràstica les calories i els greixos. Pocs snacks poden ser tan interessants a nivell nutricional com ho són aquestes crispetes sense excés de calories La clau és en el mètode I és que la preparació no pot ser més senzilla. Només es necessita blat de moro per a crispetes, aigua i una mica de sal. El truc és utilitzar un recipient apte per a microones i respectar unes proporcions tan bàsiques com ho és la mateixa quantitat de grans de blat de moro que d'aigua. @arnaumchef9 ♬ so original - Arnau Paris D'aquesta manera, ambdós ingredients s'introdueixen al recipient i es cuinen a màxima potència durant uns vuit minuts. Durant aquest temps, la calor generada pel microones transforma l'aigua en vapor, cosa que permet que els grans explotin de manera similar a quan s'utilitza oli. La realitat és que aquest sistema no només funciona, sinó que aconsegueix unes crispetes lleugeres, sense excés de greix i amb una textura sorprenentment bona. Un cop llestes, n'hi ha prou d'afegir una petita quantitat de sal per potenciar el sabor i donar-los una mica de l'alegria que perden en no tenir aquest extra de greix que les fa més saboroses. Una alternativa real a les crispetes de bossa El resultat és un snack molt més saludable que les opcions industrials. En eliminar l'oli, es redueix considerablement l'aportació calòrica, i en preparar-les a casa es controla totalment la quantitat de sal i la qualitat del producte. D'aquesta manera ens queda un piscolabis ideal per a aquells moments del dia en què per pur avorriment acabem menjant qualsevol cosa que trobem a l'armari i acabem disparant la ingesta calòrica fins a un punt massa elevat. I és que aquesta recepta també respon a una tendència cada cop més estesa a l'hora de cercar versions casolanes i saludables dels típics aliments processats i nocius per a la nostra salut. En aquest cas, amb un mètode ràpid, econòmic i accessible per a qualsevol. Així doncs, Arnau París demostra que no cal renunciar a les crispetes per menjar millor. Amb un canvi tan simple com substituir l'oli per aigua, es pot transformar un snack habitual en una opció molt més equilibrada sense perdre'n l'essència que sempre ha tingut aquest producte.

ElNacional.cat
Jordi Cruz explica el secret del millor pa amb tomàquet: “No val qualsevol tomàquet ni qualsevol oli”

El pa amb tomàquet és un dels plats més senzills i, al mateix temps, més representatius de la cuina catalana. Tanmateix, aconseguir que estigui realment bo no és tan fàcil com sembla. Així ho explica Jordi Cruz, que insisteix que el secret és en el producte i en l'ordre. I és que molts cometen errors bàsics que canvien per complet el resultat final. Per al xef, no es tracta de complicar la recepta, sinó de respectar-la. Una recepta que no necessita invents, cal respectar-la El tomàquet i l'oli ho són tot La primera clau és el tomàquet. Jordi Cruz ho deixa clar, ja que cal fer servir tomàquet de penjar. Aquest tipus de tomàquet té menys aigua, més concentració de sabor i una textura perfecta per fregar sobre el pa. Un tomàquet convencional, massa aquós, amara el pa i trenca l'equilibri del plat. En canvi, el de penjar aporta intensitat sense excés d'humitat, una cosa fonamental. @jordicruzof No tenia res preparat per compartir amb vosaltres el dia de Sant Jordi…. Tenia a punt un vídeo de com preparar correctament el pa amb tomàquet "Pa amb tomàquet"… té poc o res a veure amb aquest dia tan especial a Catalunya, però com que és una de les elaboracions més senzilles i representatives de la meva terra, aquí us el deixo. Feliç Sant Jordi a tots els Jordis!!! 🌹🌹🌹 El pa amb tomàquet no és pa amb tomàquet sense més. És una de les elaboracions més representatives de la cuina catalana, i fer-ho bé marca tota la diferència . Només necessites quatre coses: bon pa, tomàquet madur, oli d'oliva i sal. Però la clau és en com es fa: el tomàquet es frega directament sobre el pa, començant per la crosta per aprofitar tota la seva polpa. Un bon oli, un punt de sal… i ja el tens. Simple, sí, però amb molt més darrere del que sembla. Quan es respecta el producte i el gest, el resultat és una altra història. I llavors entens per què aquest plat és un clàssic que no falla. ♬ so original - Jordi Cruz El segon element imprescindible és l'oli d'oliva. No en val qualsevol. El xef recomana un oli d'oliva verge extra de qualitat, amb perfil afruitat. En aquest sentit, una varietat arbequina és una de les millors opcions. Aquest tipus d'oli aporta suavitat, aroma i un punt dolç que encaixa perfectament amb el tomàquet. L'ordre canvia completament el resultat Més enllà del producte, hi ha un altre detall que molts passen per alt, com ho és el ordre en què es munta el pa amb tomàquet. Primer s'ha de torrar el pa. No en excés, però prou perquè quedi cruixent per fora i mantingui una mica de molla a l'interior. Després es frega el tomàquet directament sobre la superfície. Aquest pas permet que el pa absorbeixi el sabor de manera uniforme. A continuació s'afegeix la sal. Aquest gest és clau, ja que ajuda a potenciar el sabor del tomàquet i a què alliberi els seus sucs. I només al final s'incorpora l'oli d'oliva. Fer-ho abans és un error, perquè l'oli ha de quedar a la superfície, aportant aroma i textura. Molts opten per triturar el tomàquet o barrejar tots els ingredients sense seguir un ordre. Però això és perdre l'essència del plat. El pa amb tomàquet no necessita tècniques complexes, però sí que cal seguir els passos. Cada pas té una funció concreta i alterar el procés canvia el resultat. La realitat és que aquest plat demostra que la cuina més simple també pot ser la més exigent. No es tracta d'afegir més ingredients, sinó de triar bé i executar correctament. Així doncs, el secret del millor pa amb tomàquet no és cap misteri. Bon producte, respecte per l'ordre i atenció al detall. Amb això n'hi ha prou per transformar una recepta bàsica en una experiència gastronòmica de primer nivell.

ElNacional.cat
El kebab preferit de Lamine Yamal és a Barcelona i ja l'han tastat Raphinha i Balde

Barcelona continua marcant tendència també en gastronomia, i un dels fenòmens més cridaners dels últims mesos té nom propi. El kebab que ha conquerit a Lamine Yamal no és el típic local de menjar ràpid amb productes de baixa qualitat, sinó una proposta que ha elevat aquest plat a un altre nivell. I és que no només el jove talent del Barça ha caigut rendit davant de tot el que pot oferir aquest local. També jugadors com Raphinha i Alejandro Balde han passat per allà, consolidant la seva fama entre els futbolistes de l'equip. Un producte que fins ara era vist com una cosa de baixa qualitat, trenca amb una proposta feta a mida per als paladars més exigents Kevabrö, el kebab que trenca amb tots els estereotips anteriors El local en qüestió és Kevabrö, un projecte que ha revolucionat la idea tradicional del kebab a la ciutat. Darrere hi ha Samu Catalán, Valentín Ludwig, Oriol Herrero i Sergi Cots, un grup d'emprenedors que ha apostat per fer les coses de manera diferent i de manera molt autèntica, sempre respectant la història darrere d'aquest plat. Veure aquesta publicació a Instagram La seva proposta s'allunya del concepte clàssic de menjar ràpid. Aquí el focus està en la qualitat del producte, en l'elaboració acurada i en oferir una experiència més propera a la gastronomia que al fast food. Per aconseguir-ho, els seus creadors van viatjar a països com Turquia i Alemanya, especialment Berlín, considerada una de les capitals del kebab a Europa. L'objectiu era clar i passava per entendre l'origen del producte i adaptar-lo a un estàndard més exigent. Ingredients de qualitat i un concepte modern La clau de l'èxit de Kevabrö és en els detalls. Carn seleccionada, pa cuidat, salses elaborades i una presentació que s'allunya de l'habitual. Tot està pensat per oferir un kebab diferent, més elaborat i amb identitat pròpia. A més, el local ha sabut connectar amb el públic jove gràcies a la seva presència a les xarxes socials. La seva estètica, el seu missatge i la qualitat del producte han convertit cada visita en una experiència que molts comparteixen. Els mateixos fundadors han insistit que no busquen apropiar-se d'una cultura, sinó aprendre'n. "Qui farà millor un kebab que un turc?", han explicat, deixant clar que la seva intenció és respectar l'origen mentre aporten la seva visió. El que va començar com un projecte diferent s'ha convertit en un autèntic fenomen a Barcelona. La visita de jugadors del Barça ha impulsat encara més la seva popularitat, però l'èxit no depèn només d'això. La realitat és que el producte respon a una demanda clara: menjar ràpid, sí, però amb qualitat. Un concepte que cada vegada guanya més espai a les grans ciutats. Així doncs, el kebab favorit de Lamine Yamal no és una casualitat. Kevabrö representa una nova manera d'entendre un clàssic, combinant tradició, innovació i producte. I a Barcelona, això ja l'ha convertit en un imprescindible.

ElNacional.cat
Si la teva taula de tallar queda impregnada de males olors, els xefs recomanen seguir aquest pas

En qualsevol cuina, la taula de tallar és un element absolutament imprescindible, però també un dels que més problemes genera amb el pas del temps. Les olors d'aliments com l'all, la ceba, el peix o la carn poden quedar-se impregnades a la superfície, especialment si és de fusta. I el pitjor és que moltes vegades no desapareixen ni tan sols després de rentar-la. Per això, els xefs professionals recomanen un truc molt senzill que permet eliminar aquestes olors de manera ràpida i eficaç, sense necessitat de productes químics ni solucions complicades. Una solució que elimina males olors i acaba amb els bacteris de manera natural i efectiva El mètode natural que no falla mai La clau és utilitzar dos ingredients que gairebé tothom té a casa com la llimona o la taronja i sal. El procés és molt fàcil. Només cal empolvorar una mica de sal sobre la taula de tallar i fregar la superfície amb mitja llimona. La sal actua com un exfoliant suau que ajuda a eliminar restes de menjar i brutícia incrustada, mentre que l'àcid de la llimona penetra a la fusta i neutralitza les olors. Aquest gest, que amb prou feines porta uns minuts, aconsegueix un efecte molt superior al d'un rentat convencional. A més, deixa una sensació de neteja molt més profunda que si es fa servir només aigua o algun sabó simple que no actua de la mateixa manera. Per què funciona millor que altres mètodes L'explicació rau en la combinació d'acció química i mecànica. L'àcid cítric trenca les molècules responsables de la mala olor, mentre que la sal arrossega els residus que queden atrapats en els porus de la fusta. A diferència dels detergents, aquest mètode no deixa restes ni altera el gust dels aliments que es tallaran després. Tampoc danya la superfície si s'utilitza correctament. Per això és una tècnica habitual en cuines professionals, on la higiene i l'eficiència són fonamentals. No cal esperar que la taula faci mala olor. Molts cuiners l'apliquen de manera preventiva, especialment després de tallar aliments amb olors intenses. També és recomanable quan es canvia de tipus d'aliment, per exemple, en passar de tallar peix a preparar verdures. Després de fregar amb llimona i sal, n'hi ha prou d'esbandir la taula amb aigua tèbia i assecar-la bé. Aquest últim pas és important per evitar que la fusta absorbeixi humitat. A més d'eliminar olors, aquest truc ajuda a mantenir la taula en bon estat durant més temps. La neteja profunda evita l'acumulació de bacteris i residus. També redueix el desgast que poden provocar productes més agressius. Així doncs, aplicar aquest senzill gest de manera regular no només millora la higiene, sinó que converteix la taula de tallar en un estri molt més durador i segur. Un petit hàbit que marca una gran diferència a la cuina diària y fa que la vida sigui más senzilla.

ElNacional.cat