Mastodawn

Pep Guardiola, fan del menjar tradicional català, menja en un mític restaurant a Sant Just Desvern https://www.elnacional.cat/ca/gourmeteria/articles/pep-guardiola-fan-menjar-tradicional-catala-menja-en-mitic-restaurant-sant-just-desvern_1630306_102.html #Actualitat

Pep Guardiola, fan del menjar tradicional català, menja en un mític restaurant a Sant Just Desvern

El llegendari entrenador Pep Guardiola sempre ha defensat el seu vincle amb la cultura catalana, i això també es reflecteix en la seva manera d'entendre la gastronomia. Lluny de propostes sofisticades o tendències passatgeres de poc valor pel que fa a la tradició, la seva preferència passa per la cuina de sempre, la de producte i tradició. En aquest context, hi ha un restaurant que destaca com un dels seus favorits, prop de la ciutat de Barcelona. Es tracta de La Bonaigua, un establiment situat a Sant Just Desvern que s'ha convertit en un referent per a aquells que busquen cuina catalana de qualitat sense artificis. Un lloc discret, però amb una proposta que ha conquerit tant figures del futbol com clients habituals. Pep Guardiola, un enamorat de Catalunya i de tot el que representa la terra Cuina de producte amb segell propi Al capdavant de la cuina hi ha Víctor Pardo, un xef amb experiència en un dels temples gastronòmics més importants del país, com El Celler de Can Roca. Aquesta formació es nota en cada plat, tot i que la seva proposta a La Bonaigua aposta per la senzillesa ben executada. Veure aquesta publicació a Instagram La base de la seva cuina és clara: producte fresc, de proximitat i tractat amb respecte. No hi ha complicacions innecessàries, sinó receptes que busquen potenciar el sabor original dels ingredients. Aquest enfocament connecta directament amb la tradició culinària catalana. A la carta hi destaquen plats que resumeixen aquesta filosofia. L'embotit de Vic, l'albergínia escalivada o la croqueta de rostit són exemples d'una cuina recognoscible, però elevada a través de la tècnica i la cura en l'elaboració. Un restaurant que triomfa entre els futbolistes del Barça La realitat és que La Bonaigua no només ha conquerit el paladar de Pep Guardiola. La seva cuina ha tingut una gran acceptació entre jugadors de l'entorn blaugrana, convertint-se en un punt habitual per a aquells que busquen menjar bé sense complicacions. L'èxit del restaurant rau en la seva coherència. Ofereix exactament el que promet: cuina tradicional catalana amb un nivell de qualitat alt i constant. Això el converteix en una opció fiable, tant per a un àpat quotidià com per a una ocasió especial. A més, la seva ubicació a Sant Just Desvern aporta un valor afegit. Allunyat del centre de Barcelona, ofereix un ambient més tranquil, ideal per gaudir de l'experiència sense presses. En un moment en què la gastronomia busca constantment reinventar-se, propostes com la de La Bonaigua demostren que la tradició continua tenint un lloc destacat. La clau és fer les coses bé, sense necessitat d'innovar per innovar. Així doncs, l'elecció de Pep Guardiola no és casual. Reflecteix una manera d'entendre la cuina basada en el producte, la senzillesa i el respecte per la tradició. I en aquest terreny, La Bonaigua s'ha consolidat com un dels noms a tenir en compte a Catalunya.

ElNacional.cat

ElNacional.cat (Unofficial) 14h ago

Johan Cruyff i Maradona sopaven en aquest restaurant amb estrella Michelin a Barcelona https://www.elnacional.cat/ca/gourmeteria/articles/johan-cruyff-maradona-sopaven-en-aquest-restaurant-estrella-michelin-barcelona_1630261_102.html #Actualitat

Johan Cruyff i Maradona sopaven en aquest restaurant amb estrella Michelin a Barcelona

Barcelona és plena de restaurants històrics, però pocs poden presumir d'haver assegut a les seves taules llegendes com Johan Cruyff i Diego Maradona. Ambdós van coincidir en un dels grans temples gastronòmics de la ciutat, un lloc que ha sabut mantenir-se en l'elit durant dècades sense perdre la seva essència. Es tracta de Via Veneto, un restaurant amb Estrella Michelin que representa com pocs l'elegància clàssica en la restauració barcelonina. El seu ambient, inspirat en la Belle Époque, transporta a una altra època, on el servei i el detall eren part fonamental de l'experiència. Quan parlem d'elegfància i alt nivell, Via Veneto és dels primers locals que venen a la ment Cuina clàssica amb tècnica actual La proposta gastronòmica de Via Veneto es basa en una idea molt clara a l'hora de respectar la tradició sense renunciar a l'evolució. Sota la direcció del xef David Andrés, el restaurant manté una línia continuista que actualitza la cuina clàssica amb precisió tècnica i producte de màxima qualitat. Vegeu aquesta publicació a Instagram La carta combina receptes tradicionals amb elaboracions refinades. Entre els plats més representatius destaquen el tàrtar d'escamarlans i gambes amb amanida Waldorf i sorbet d'api, els canelons farcits de pollastre de raça Prat "Pota Blava" o el colomí "Royal" a la catalana. Especial menció mereix la cuina de caça en temporada, un dels punts forts del restaurant. Tanmateix, hi ha un plat que s'ha convertit en un autèntic símbol, com ho és l'ànec rostit en el seu propi suc "a la presse". Aquesta recepta, que se serveix per a un mínim de dues persones, és present a la carta des del 1967 i continua sent un dels grans reclams del local per a tots els comensals que hi van a menjar. Un celler únic a Barcelona L'experiència a Via Veneto no s'entén sense el seu celler. Situada a sis metres sota terra, és un dels espais més destacats del restaurant. Allotja una col·lecció excepcional de vins nacionals i francesos, molts d'ells difícils de trobar en altres establiments. Aquesta cura pel vi reforça una proposta que va més enllà del plat. Aquí, cada detall està pensat per oferir una experiència completa, on gastronomia i enologia es complementen. La realitat és que Via Veneto no és només un restaurant amb història, sinó un referent que ha sabut adaptar-se sense perdre la seva identitat. La seva capacitat per mantenir-se vigent el converteix en un dels grans noms de la gastronomia a Barcelona. El fet que figures com Cruyff i Maradona el triessin en el seu moment no és casual. És el reflex d'un lloc que combina prestigi, tradició i una cuina que continua responent al més alt nivell. Així doncs, en una ciutat amb una oferta gastronòmica en constant evolució, Via Veneto demostra que els clàssics, quan es fan bé, mai passen de moda.

ElNacional.cat

RTV POBLE 20h ago

📢 Demà dilluns 27 a les 11h (EN DIRECTE)

🎙️ Converses en Canal T9 #20 amb Fernando del Molino (Taxi València)

🚖 Parlem sense filtres sobre protestes del sector, conflicte #VTC, falta de regulació i la situació límit del taxi.

👇 Directe:
https://youtube.com/live/BCRi4Z2iH20?feature=share

#TaxiEnLucha #València #Actualitat

ElNacional.cat (Unofficial) 1d ago

Woody Allen gaudeix de la cuina catalana en un restaurant del Raval amb plats de 25 euros https://www.elnacional.cat/ca/gourmeteria/articles/woody-allen-gaudeix-cuina-catalana-en-restaurant-raval-plats-25-euros_1630252_102.html #Actualitat

Woody Allen gaudeix de la cuina catalana en un restaurant del Raval amb plats de 25 euros

El cineasta Woody Allen no només manté un vincle especial amb Barcelona per motius professionals, sinó també gastronòmics. Cada vegada que visita la ciutat, hi ha una parada que no falla en la seva agenda: un restaurant del barri del Raval que s'ha convertit en el seu refugi culinari. I és que, lluny de locals exclusius o propostes d'alta cuina inaccessibles, el director aposta per la tradició. La seva elecció és Ca L'Isidre, un establiment amb història que fa més de cinc dècades que és un referent de la cuina catalana a la ciutat. Un clàssic de la ciutat amb menjar de tota la vida Tradició catalana amb identitat pròpia Situat en ple Raval, Ca L'Isidre ha construït la seva reputació sobre una base molt clara gràcies al seu respecte absolut per la cuina tradicional catalana i mediterrània. Des de la seva obertura, el restaurant ha apostat per receptes de sempre, elaborades amb tècnica i amb una matèria primera cuidada. Veure aquesta publicació a Instagram La clau de la seva proposta és en el producte. Treballen amb ingredients de temporada i de proximitat, cosa que permet mantenir una carta viva, adaptada a cada moment de l'any. A partir d'aquí, afegeixen petits tocs creatius que actualitzen els plats sense perdre'n l'essència. Aquest equilibri entre tradició i modernitat és precisament el que ha consolidat el restaurant com un dels clàssics de Barcelona. No busca sorprendre amb artificis, sinó oferir una experiència sòlida, coherent i recognoscible. Una experiència accessible al cor del Raval La realitat és que, malgrat el seu prestigi, Ca L'Isidre manté una proposta relativament accessible. És possible gaudir de plats al voltant dels 25 euros, una xifra que el situa en una franja intermèdia dins de l'oferta gastronòmica de la ciutat. Això el converteix en una opció atractiva tant per a locals com per a visitants que busquen una experiència autèntica sense necessitat d'anar a restaurants de preus elevats. A més, la seva ubicació al Raval afegeix un component especial. El barri, conegut per la seva diversitat i el seu caràcter dinàmic, ofereix un entorn diferent al d'altres zones més turístiques. Menjar aquí no és només una qüestió de gastronomia, sinó també de context i ambient. L'elecció de Woody Allen no és casual. En un sector on les tendències canvien constantment, Ca L'Isidre ha sabut mantenir-se fidel a la seva identitat. Més de 50 anys després, continua sent un lloc de referència per a aquells que valoren la cuina ben feta. A més, el fet que figures internacionals repeteixin visita reforça el seu prestigi. No es tracta d'un restaurant de moda, sinó d'un clàssic consolidat que ha superat el pas del temps. Així doncs, en una ciutat amb una oferta gastronòmica cada vegada més àmplia, Ca L'Isidre demostra que la tradició continua tenint un lloc destacat. I si algú com Woody Allen el tria cada vegada que trepitja Barcelona, el missatge és clar: aquí es menja bé, sense necessitat d'artificis.

ElNacional.cat

ElNacional.cat (Unofficial) 2d ago

Quan va a la platja, Marc Ribas sempre tria menjar al mateix restaurant de Tossa de Mar https://www.elnacional.cat/ca/gourmeteria/articles/quan-va-platja-marc-ribas-sempre-tria-menjar-mateix-restaurant-tossa-mar_1630078_102.html #Actualitat

Quan va a la platja, Marc Ribas sempre tria menjar al mateix restaurant de Tossa de Mar

El xef Marc Ribas ho té clar. Cada vegada que s'escapa a la Costa Brava, repeteix destí gastronòmic sense marge per al dubte. A la localitat de Tossa de Mar, hi ha un restaurant que s'ha convertit en la seva parada fixa, un espai on el producte, la tradició i el respecte per la cuina marinera marquen la diferència. I és que no es tracta d'una elecció casual. Ribas, conegut per la seva exigència i la seva defensa de la cuina de proximitat, troba en aquest racó un equilibri difícil d'aconseguir: qualitat, autenticitat i coherència culinària. El lloc en qüestió és La Cuina de Can Simón, un restaurant que ha sabut mantenir-se fidel a les seves arrels i que s'ha guanyat el reconeixement dels qui valoren la bona taula. Com sempre, Marc Ribas és un ferm defensor de la cuina tradicional Cuina marinera amb identitat pròpia La proposta gastronòmica de La Cuina de Can Simón gira al voltant del mar. Peixos frescos, mariscos i receptes tradicionals conformen una carta que fuig d'artificis i se centra a potenciar el sabor real del producte. Aquí no hi ha concessions a modes passatgeres ni reinterpretacions innecessàries, la cuina és la de sempre, honesta i profundament lligada al territori i al producte. Visualitza aquesta publicació a Instagram El gran protagonista és, sense discussió, el suquet de peix. Aquest plat, emblemàtic de la cuina catalana de costa, s'elabora amb precisió i respecte per la recepta original. El resultat és un guisat intens, equilibrat i ple de matisos, on cada ingredient té sentit. És precisament aquest tipus d'elaboracions el que ha consolidat la reputació del restaurant. A més, l'experiència no es limita a un sol plat. La carta ofereix una varietat d'opcions que mantenen la mateixa línia de producte de qualitat, tècnica acurada i una execució que prioritza el sabor per damunt de qualsevol altre element. Menjar aquí és entendre la cuina marinera en el seu estat més pur. Un referent a la Costa Brava La realitat és que La Cuina de Can Simón no és només un restaurant recomanable, sinó un autèntic referent a la Costa Brava. La seva trajectòria i consistència l'han convertit en un punt de trobada per a aquells que busquen alguna cosa més que un àpat davant del mar. La seva ubicació a Tossa de Mar afegeix un valor addicional. Aquest enclavament, conegut pel seu patrimoni, el seu entorn natural i el seu vincle amb el Mediterráneo, reforça l'experiència gastronòmica. No es tracta només de seure a taula, sinó de formar part d'un context que dona sentit a cada plat. I és que el suport de Marc Ribas no fa més que confirmar l'evident. Quan un xef del seu perfil tria repetir sempre al mateix lloc, el missatge és clar. Aquí hi ha alguna cosa especial. Així doncs, per a aquells que busquen una experiència gastronòmica autèntica a la Costa Brava, La Cuina de Can Simón es presenta com una aposta segura. Un lloc on la cuina marinera s'entén, es respecta i es gaudeix sense concessions.

ElNacional.cat

ElNacional.cat (Unofficial) 2d ago

El menjar preferit de Leo Messi és un plat que pots demanar per menys de 15 euros en un restaurant https://www.elnacional.cat/ca/gourmeteria/articles/menjar-preferit-leo-messi-es-plat-pots-demanar-menys-15-euros-en-restaurant_1630087_102.html #Actualitat

El menjar preferit de Leo Messi és un plat que pots demanar per menys de 15 euros en un restaurant

La figura de Leo Messi està associada a l'excel·lència, a l'èxit i a una carrera irrepetible en el futbol mundial. Tanmateix, quan es tracta dels seus gustos personals, l'argentí demostra que continua sent una persona d'hàbits senzills i profundament connectada amb les seves arrels. Lluny de menús exclusius o elaboracions d'alta cuina, el seu plat favorit és un dels més populars de Argentina, la milanesa a la napolitana. I és que aquest clàssic no només forma part de la seva dieta, sinó també de la seva memòria. Messi ha reconegut en diverses ocasions que la seva versió preferida és la que prepara la seva mare, Celia, una recepta casolana que va molt més enllà del gust. En ella es barregen tradició, família i records d'infància, elements que cap restaurant pot replicar del tot, per molt bona que sigui la seva cuina. Un plat que uneix el gust amb els records Un plat senzill amb molt de gust La milanesa a la napolitana destaca per la seva senzillesa i per la potència de la seva combinació d'ingredients. Es tracta d'una base de carn arrebossada que es fregeix fins a aconseguir una textura cruixent per fora i sucosa per dins. A partir d'aquí, s'hi afegeix una capa de salsa de tomàquet, pernil i formatge, que es gratina fins a fondre's i aportar aquest toc final irresistible. El resultat és un plat contundent, saborós i molt recognoscible. No requereix tècniques complexes ni ingredients difícils de trobar, cosa que explica la seva enorme popularitat tant en llars com en restaurants. A més, sol servir-se amb guarnicions com patates fregides o amanida, convertint-lo en una opció que no sempre és convenient. Un altre dels aspectes que reforcen el seu atractiu és el seu preu. En molts restaurants, especialment en locals de cuina argentina o en bars amb menús del dia, és possible trobar una milanesa a la napolitana per menys de 15 euros. Això la converteix en una opció accessible, capaç d'oferir una experiència gastronòmica satisfactòria sense necessitat de gastar massa. Tradició argentina en cada mos La realitat és que aquest plat té un valor que va més enllà del culinari. La milanesa a la napolitana és un símbol de la gastronomia argentina, una recepta que reflecteix la influència de la immigració italiana i que ha evolucionat fins a convertir-se en un referent nacional. En el cas de Messi, aquest vincle és especialment significatiu. Malgrat haver desenvolupat gran part de la seva carrera a Europa i d'haver tingut accés a tota mena d'experiències gastronòmiques, continua mantenint un aferrament clar als sabors de la seva infància. És una manera de mantenir el contacte amb el seu origen i amb el seu entorn més proper. Així doncs, l'elecció de Messi diu molt més del que sembla. No es tracta només d'un plat, sinó d'una declaració d'identitat. Mentre el món el situa en el més alt, ell continua trobant en la senzillesa un motiu de gaudi. I això, en certa manera, també explica part de la seva grandesa.

ElNacional.cat

Víctor 2d ago

💶 Ajuts de fins a 20.000 € per a empreses afectades per la DANA Alice. També s’han evidenciat problemes en les compensacions asseguradores. #Actualitat #Economia #TerresdelEbre
https://www.laplanaradio.cat/news/el-govern-presenta-a-santa-barbara-nous-ajuts-per-a-pimes-i-autonoms-afectats-per-la-dana-alice/?utm_source=mastodon&utm_medium=social&utm_campaign=fedica-Prova

El Govern presenta a Santa Bàrbara nous ajuts per a pimes i autònoms afectats per la DANA Alice

Les subvencions podran ser de 5.000, 10.000 o 20.000 euros i cobriran obres, mobiliari, maquinària, equips informàtics i neteges extraordinàries.

La Plana Ràdio

ElNacional.cat (Unofficial) 3d ago

Segons Jordi Cruz, el millor biquini no és de pernil i formatge: "Porta mascarpone, avellanes i xocolata" https://www.elnacional.cat/ca/gourmeteria/articles/segons-jordi-cruz-millor-biquini-no-es-pernil-formatge-porta-mascarpone-avellanes-xocolata_1629217_102.html #Actualitat

Segons Jordi Cruz, el millor biquini no és de pernil i formatge: “Porta mascarpone, avellanes i xocolata”

Hi ha receptes que es queden gravades perquè canvien el que entenies per un plat de sempre. Això és exactament el que proposa Jordi Cruz amb la seva versió del biquini. Oblida't del clàssic de pernil i formatge, aquí l'aposta és completament diferent. I la realitat és que aquest biquini juga en una altra lliga. És dolç, cremós, intens i amb contrastos de tota mena en boca. Una recepta pensada per a aquells dies en què busques alguna cosa senzilla, però amb un resultat que realment marqui la diferència. Un plat dolç i dels que t'arreglen un mal dia Una combinació inesperada que funciona molt bé D'aquesta manera, la clau és en els ingredients. Pa de motlle com a base, però el que canvia tot és l'interior, on brillen el mascarpone (o mantega), xocolata i avellanes torrades. A això s'hi suma un rajolí d'oli d'oliva i un pessic de sal. Tota una combinació ideal que serveix per recompondre's després que les coses no vagin com un esperava. @jordicruzof Aquest tipus de recepta que apareix quan el dia no acompanya… i necessites alguna cosa que ho arregli. Cruixent per fora, cremós i fundent per dins i amb gust de veritat. Ingredients: - Pa de motlle - Mascarpone (o mantega) - Xocolata - Avellanes torrades - Un rajolí d'oli d'oliva - Una mica de sal Elaboració: 1. Unta el pa amb mascarpone (o mantega) per aportar cremositat i aquest toc làctic. 2. Afegeix la xocolata i un petit rajolí d'oli d'oliva, que potencia el gust i recorda a combinacions senzilles de tota la vida. 3. Incorpora les avellanes torrades, lleugerament picades, per aconseguir un contrast cruixent. 4. Afegeix una mica de sal per equilibrar tots els gustos. 5. Tanca el biquini i porta'l a la sandvitxera, sense fer pressió. Deixa que la calor el torri suaument. 6. Quan estigui daurat per un costat, gira'l per marcar l'altre. 7. Retira i deixa reposar uns segons abans de tallar, ja que l'interior estarà molt calent i fundent. No és per a cada dia, però quan toca… toca. I t'asseguro que et canvia el dia. #cuina #consells ♬ so original - Jordi Cruz I és que aquesta barreja no és casual. El mascarpone aporta cremositat, la xocolata dona intensitat, les avellanes afegeixen textura i l'oli d'oliva potencia el conjunt. La sal, per la seva banda, equilibra i fa que tots els sabors destaquin. El resultat és un contrast molt marcat que queda cruixent per fora, fundent per dins i amb capes de sabor que van apareixent a cada mossegada. Com aconseguir el punt perfecte La realitat és que l'elaboració és senzilla, però té matisos. Primer s'unta el pa amb mascarpone o mantega per aconseguir aquesta base cremosa. Després s'afegeix la xocolata juntament amb un petit rajolí d'oli d'oliva. A continuació, s'incorporen les avellanes torrades, lleugerament picades perquè aportin aquest toc cruixent sense trencar la textura del conjunt. La mica de sal és fonamental per tancar l'equilibri. El següent pas és clau: tancar el biquini i portar-lo a la sandvitxera sense prémer massa. L'objectiu no és aixafar-lo, sinó deixar que es torri a poc a poc. Quan estigui daurat per un costat, se li dona la volta per marcar l'altre. I és que el repòs final també importa. En treure'l, convé esperar uns segons abans de tallar-lo. L'interior estarà molt calent i aquest temps permet que la textura s'assenti. No és una recepta per a cada dia, i precisament aquí rau el seu encant. És aquest tipus de plat que apareix quan el necessites, quan busques alguna cosa que realment et vingui de gust. Així doncs, Jordi Cruz no només reinventa el biquini, el converteix en una altra cosa. Un mos que barreja el dolç, el cruixent i el cremós en una combinació que, quan la proves, entens per què funciona. Perquè de vegades, canviar el de sempre és just el que fa falta.

ElNacional.cat

ElNacional.cat (Unofficial) 3d ago

Els xefs recomanen que evitis menjar en locals amb fotos a les seves cartes perquè són una trampa https://www.elnacional.cat/ca/gourmeteria/articles/xefs-recomanen-evitis-menjar-en-locals-fotos-seves-cartes-perque-son-trampa_1629181_102.html #Actualitat

Els xefs recomanen que evitis menjar en locals amb fotos a les seves cartes perquè són una trampa

Hi ha detalls en un restaurant que passen desapercebuts per a la majoria, però que per a els professionals són senyals molt clares que no són els millors. Un d'ells és a la carta. Veure fotos dels plats pot semblar una cosa útil, especialment si no coneixes bé la cuina, però per a molts xefs és just el contrari, és un avís. En aquest sentit, la realitat és que, en zones turístiques, els menús amb imatges solen estar pensats per a captar clients ràpids, no per a oferir una experiència gastronòmica cuidada que convidi a tornar. No és una regla absoluta, però sí un patró que es repeteix amb freqüència. Les zones turístiques no destaquen per tenir la millor gastronomia d'un país Una estratègia pensada per atraure, no per fidelitzar D'aquesta manera, les fotos compleixen una funció molt concreta a l'hora de facilitar la decisió a qui passa per davant sense conèixer el local. És una eina visual que busca atraure el client en segons, sense necessitat d'explicar el plat o la seva elaboració. És una manera ràpida de tenir clients. I és que aquest tipus de restaurants sol centrar-se en el volum. Molts clients diferents cada dia, poca repetició i una oferta molt àmplia que intenta cobrir tots els gustos possibles. El problema és que, quan es cuina de tot, és difícil fer-ho tot bé. A més, les imatges poden ser enganyoses. El plat que apareix a la carta sol estar preparat per a la fotografia, amb una presentació cuidada que després no sempre coincideix amb el que arriba a la taula. L'expectativa puja, però el resultat real no sempre acompanya. Sol ser tot el contrari. Preus alts a canvi d'una qualitat estàndard La realitat és que aquests locals solen aprofitar la seva ubicació. Estan en zones amb molt de pas de turistes, cosa que els permet mantenir preus elevats sense necessitat de fidelitzar el client. Saben que qui entra probablement no tornarà. I és que aquí hi ha la clau. No necessiten oferir una experiència excel·lent, només una de suficient. La rotació constant compensa la manca de qualitat en molts casos. Per això, els xefs recomanen fixar-se en aquest tipus de senyals abans de seure. També hi ha un altre factor important com ho és la carta. Quan és massa extensa, amb plats de diferents països i estils, sol indicar que la cuina està estandarditzada. I això redueix la qualitat final del producte. Així doncs, veure fotos en un menú no significa automàticament que el restaurant sigui dolent, però sí que és una pista a tenir en compte. Els xefs ho tenen clar, ja que com més simple i centrada és la carta, millors solen ser els resultats. Perquè al final, triar bé on menjar no depèn només del preu o de la ubicació. Depèn d'entendre què hi ha darrere de cada detall. I en molts casos, aquest petit detall, unes fotos a la carta, pot marcar la diferència entre un àpat oblidable i un de realment bo i memorable.

ElNacional.cat

ElNacional.cat (Unofficial) 4d ago

Si has de caramel·litzar ceba, no facis servir sucre, els xefs recomanen un altre ingredient que és ideal https://www.elnacional.cat/ca/gourmeteria/articles/si-has-caramellitzar-ceba-no-facis-servir-sucre-xefs-recomanen-altre-ingredient-es-ideal_1628989_102.html #Actualitat

Si has de caramel·litzar ceba, no facis servir sucre, els xefs recomanen un altre ingredient que és ideal

Hi ha gestos a la cuina que es repeteixen durant anys sense qüestionar-se. Un dels més habituals és afegir sucre a la ceba per accelerar la seva caramel·lització. Sembla lògic, com més sucre, més daurat. Però la realitat és que aquest mètode no és el més recomanable si es busca un resultat equilibrat i professional, amb un sabor adequat per al que es busca. I és que la ceba ja conté sucres naturals. No necessita que se li afegeixin més. El que realment necessita és temps perquè aquests sucres es desenvolupin amb la calor i generin aquest sabor caramel·litzat que tant ens agrada. El problema és que aquest procés pot ser lent, i aquí és on molts recorren al sucre com a drecera per escurçar temps a costa de bon sabor. El sucre és una drecera que acaba restant més que qualsevol altra cosa L'ingredient que canvia el procés D'aquesta manera, els xefs utilitzen un truc molt més efectiu, com ho és afegir un pessic de bicarbonat de sodi al producte. Aquest ingredient altera lleugerament el pH de la ceba, fent-la més alcalina. Aquest canvi accelera les reaccions químiques responsables de l'enrossiment, cosa que permet que la caramel·lització ocorri abans i sense afectar el sabor com ho fa el sucre. I és que l'efecte és immediat. La ceba s'estova més de pressa, allibera els seus sucs i comença a prendre aquest color daurat intens en menys temps. A més, el sabor es torna més suau i menys àcid, cosa especialment útil en preparacions com salses de tomàquet o guisats, on aquesta acidesa no ens interessa gens. La realitat és que la clau rau en la quantitat. No es tracta d'afegir bicarbonat sense control. N'hi ha prou amb una mica molt petita per aconseguir l'efecte desitjat. Si se n'afegeix massa, la ceba pot tornar-se excessivament tova i perdre part de la seva textura. I és que aquest truc no substitueix la tècnica. La cocció continua sent important: foc mitjà-baix, temps suficient i remenar amb freqüència. El bicarbonat ajuda, però no fa tota la feina. Per què el sucre no és la millor opció El sucre, tot i que accelera el daurat, ho fa de manera artificial. Introdueix una dolçor afegida que no sempre encaixa amb el plat i pot emmascarar el gust natural de la ceba. El resultat pot ser més dolç, però menys autèntic. I és que la diferència és important. Amb el bicarbonat es potencia el gust propi de la ceba. Amb el sucre, es modifica. I en cuina, aquest matís és clau per aconseguir un resultat equilibrat. Al final, tot es redueix a entendre el procés. Caramel·litzar no és simplement daurar, és desenvolupar sabor. I per a això, l'important és respectar l'ingredient. Així doncs, canviar el sucre per un pessic de bicarbonat pot semblar un detall menor, però no ho és. És la diferència entre una ceba correcta i una ceba ben treballada. Perquè en cuina, els petits trucs ben aplicats són els que realment eleven un plat.

ElNacional.cat