Confirmat pels xefs: afegir sucre a la salsa de tomàquet no serveix per treure-li l'acidesa

Durant anys, un dels trucs més repetits a la cuina ha estat afegir sucre a la salsa de tomàquet per a "treure-li l'acidesa". És un gest gairebé automàtic a moltes llars, transmès de generació en generació com una solució perfecta per equilibrar el sabor. Tanmateix, cada vegada més xefs i experts culinaris coincideixen en una idea clara, ja que segons diuen, aquest mètode no funciona com es creu. La realitat és que el sucre no elimina l'acidesa del tomàquet. D'aquesta manera, l'únic que fa és modificar el gust, afegint dolçor per dissimular aquesta acidesa, però sense canviar-ne la composició. I és que el tomàquet continua sent àcid encara que se li afegeixi sucre. El que passa és que el contrast entre el dolç i l'àcid enganya el paladar, fent que percebem un gust més equilibrat sense treure mai aquest punt àcid. Per entendre-ho millor, n'hi ha prou amb pensar en com funcionen els gustos. No es neutralitzen, sinó que es compensen. L'àcid continua allà, simplement queda emmascarat. D'aquesta manera, cuinar el tomàquet durant més temps, a foc lent, permet que perdi part de la seva acidesa de manera natural sense dependre del contrast artificial fet amb el sucre. També influeix l'elecció del producte com tomàquets madurs i de qualitat solen ser menys àcids El problema no és el tomàquet, sinó com el cuines Els experts insisteixen que la clau rau en la tècnica. D'aquesta manera, una bona salsa de tomàquet no necessita sucre si es treballa correctament des del principi. D'aquesta manera, cuinar el tomàquet durant més temps, a foc lent, permet que perdi part de la seva acidesa de manera natural sense dependre del contrast artificial fet amb el sucre. També influeix l'elecció del producte com tomàquets madurs i de qualitat solen ser menys àcids. Un altre truc que recomanen alguns xefs és afegir una petita quantitat de greix, com oli d'oliva, o fins i tot verdures com pastanaga, que aporten dolçor natural sense alterar l'equilibri del plat com passa quan se li posa sucre directament. El missatge dels professionals és clar, ja que no es tracta d'afegir sucre per corregir, sinó d'entendre l'ingredient per millorar el seu sabor a través de la cocció Cuinar millor en lloc de tapar el problema El missatge dels professionals és clar, ja que no es tracta d'afegir sucre per corregir, sinó d'entendre l'ingredient per millorar el seu sabor a través de la cocció. D'aquesta manera, recórrer al sucre pot ser una solució ràpida, però no millora realment la salsa. Només canvia el seu perfil de sabor perquè no percebem l'àcid. Per això, cada vegada més cuiners aposten per tècniques que respectin el producte i permetin treure el millor del tomàquet sense necessitat de sucre. I és que a la cuina, com en molts altres àmbits, la diferència no és a l'hora de tapar els defectes, sinó a saber treballar bé des del principi.

ElNacional.cat
Hansi Flick sempre menja en aquest bar abans dels partits: truita de gambes i calamarsons

En una ciutat com Barcelona, on la gastronomia forma part del dia a dia i es barreja amb la rutina dels qui viuen el futbol des de dins, no és estrany que entrenadors i jugadors trobin els seus propis rituals lluny del focus mediàtic. Això és precisament el que li ha passat a Hansi Flick, que ha integrat un costum molt concret en els seus dies de partit, com ara parar en un bar de confiança abans de dirigir-se a l'estadi. No és un gest casual, sinó part d'una preparació que va més enllà del terreny de joc. Hansi Flick té el seu bar de confiança abans del partit Situat a prop de l'entorn de l'Spotify Camp Nou, el Bar Milagros s'ha convertit en un d'aquests llocs fixos per al tècnic alemany. Lluny de restaurants de luxe o propostes més sofisticades, Hansi Flick aposta per un espai de cuina mediterrània honesta, on el producte i l'execució marquen la diferència i on es deixen d'estridències innecessàries. Veure aquesta publicació a Instagram Un dels grans atractius del local és la seva carta, centrada en receptes tradicionals amb tocs actuals. Tanmateix, hi ha plats que destaquen per damunt de la resta i que han conquerit l'entrenador, com la truita de gambes i els calamarsons. Dues elaboracions que resumeixen perfectament l'essència del restaurant. La truita, en la seva versió oberta i acompanyada d'ingredients com bolets o fins i tot caviar, combina tradició i creativitat. Per la seva banda, els calamarsons, ja sigui a plats com els cigrons, reflecteixen aquest respecte pel producte fresc que defineix la cuina mediterrània. La truita de gambes i els calamarsons, els favorits de Flick Més enllà d'aquests plats, el Bar Milagros ofereix una proposta àmplia on també destaquen opcions com la fideuà, les croquetes, l'steak tartar o les vieires. Tot això amb una base clara: ingredients de primera qualitat i una execució acurada. Per a algú com Flick, acostumat a l'exigència i al detall, aquest tipus de cuina encaixa perfectament. No es tracta només de menjar, sinó de trobar un espai on desconnectar abans de la pressió del partit i poder arribar satisfet al terreny de joc. Aquest equilibri entre senzillesa i qualitat és el que converteix el restaurant en alguna cosa més que un lloc on menjar. És part d'una rutina, d'una preparació mental que comença molt abans del xiulet inicial. Perquè en el futbol d'elit, cada detall suma. I en el cas de Hansi Flick, fins i tot una truita de gambes i uns calamarsons formen part del camí cap a la victòria.

ElNacional.cat
El dia a dia del 2/4/2026 amb Víctor Montecino Valls

Nou capítol de "El dia a dia" amb l’entrevista a Irene López Favà sobre el llibre Nascuts al riu Ebre i un repàs a l’actualitat de proximitat, amb solidaritat a Santa Bàrbara, salut, medi ambient, mobilitat, cultura i previsió del temps.

La Plana Ràdio
Menjar verdura està bé, però els nutricionistes confirmen que hi ha un aliment molt més important

Durant anys,

ElNacional.cat
Pedri, jugador del Barça, esmorza els mateixos gofres tots els dies de partit

Durant anys, l'esmorzar dels futbolistes ha estat envoltat de normes estrictes, plans nutricionals mil·limètrics i una imatge molt controlada del que s'ha de menjar abans de competir per garantir el millor rendiment sobre el terreny de joc. Tanmateix, cada vegada més jugadors introdueixen petits rituals personals que formen part de la seva preparació mental, encara que no siguin el més sa per al cos. És aquí on apareix el cas de Pedri, que ha convertit un gest aparentment simple en una tradició inamovible, com és el fet de

ElNacional.cat
Mapi León i Ingrid Engen gaudeixen de sopars en un històric restaurant al centre de Barcelona

La ciutat de Barcelona és plena de restaurants icònics, però pocs aconsegueixen reunir en un mateix espai història, varietat i una experiència gastronòmica completa. És aquí on apareix El Nacional, un dels llocs triats per Mapi León i Ingrid Engen per gaudir d'un sopar al cor de la ciutat. Lluny de propostes amb estrella Michelin, ambdues futbolistes opten per un espai que barreja tradició, ambient i una oferta pensada per a tots els gustos. El secret d'El Nacional és al seu concepte. No és un restaurant a l'ús, sinó un punt de trobada gastronòmic on conviuen diferents cuines de la Península en un entorn únic, ubicat a ple Passeig de Gràcia i on és impossible que no hi hagi alguna cosa que t'agradi. Mapi León i Ingrid Engen escullen un clàssic de Barcelona Mapi León va sorprendre els seus seguidors amb una publicació a xarxes en la qual compartia diferents moments del seu dia juntament amb Ingrid Engen. Entre totes les imatges, una va destacar per sobre de la resta: el seu pas per El Nacional. I és que el restaurant s'ha consolidat com un dels espais més representatius de la vida social barcelonina. La seva proposta permet recórrer diferents estils gastronòmics sense sortir del mateix lloc, cosa que el converteix en una opció molt atractiva i un valor segur. Al seu interior, El Nacional compta amb quatre espais diferenciats i quatre barres especialitzades. Des de carns i peixos fins a tapes i productes més tradicionals, tot gira al voltant de receptes recognoscibles elaborades amb matèria primera de qualitat. Un espai que va més enllà del menjar Un dels grans atractius del restaurant és el seu ambient. El disseny de l'espai, ampli i cuidat, combina elements històrics amb una estètica moderna que el converteix en un lloc únic dins de la ciutat comtal. Més enllà dels plats concrets, el que realment enganxa és l'experiència. Poder triar entre diferents propostes, moure's dins del mateix espai i gaudir d'una oferta variada converteix cada visita en una cosa diferent. Per a perfils com Mapi León i Ingrid Engen, aquest tipus de restaurant encaixa perfectament. Permet gaudir sense rigidesa, compartir moments i adaptar-se a diferents plans en un mateix lloc sense atabalar-se ni perdre ni un punt de qualitat. El Nacional demostra que no sempre cal buscar el més exclusiu per encertar. De vegades, la clau és oferir varietat, qualitat i un entorn que convidi a quedar-se. I precisament per això, no sorprèn que figures de l'esport hi trobin un dels seus llocs habituals. Perquè quan l'ambient acompanya i la proposta funciona, el resultat sempre és el mateix: repetir.

ElNacional.cat
Si fas servir sal de taula per cuinar, els xefs demanen precaució perquè és més salada que la de mar https://www.elnacional.cat/ca/gourmeteria/articles/si-fas-servir-sal-taula-cuinar-xefs-demanen-precaucio-perque-es-mes-salada-mar_1620093_102.html #Actualitat
Si fas servir sal de taula per cuinar, els xefs demanen precaució perquè és més salada que la de mar

Durant anys, la sal de taula ha estat l'ingredient bàsic en qualsevol cuina. Present en pràcticament totes les receptes, de fet, el seu ús està tan normalitzat que poques vegades es qüestiona en cap moment la seva presència. Tanmateix, cada vegada més xefs i experts culinaris adverteixen d'un detall que sol passar-se per alt. I és que no totes les sals són iguals, i fer servir sal de taula com si fos com qualsevol altra pot fer malbé una preparació de diverses hores. Els xefs demanen precaució amb la sal de taula en cuinar La sal és un element clau a la cuina, però el seu impacte depèn molt del tipus que s'utilitzi. La sal de taula, la més comuna, té una estructura més fina i compacta, cosa que la fa més densa que altres varietats com la sal de mar i que el seu ús hagi de ser moderat. I és que aquesta diferència influeix directament en el sabor. En ser més concentrada, la sal de taula aporta un punt salat més intens i directe, cosa que augmenta el risc de passar-se en les quantitats sense adonar-se'n. A més, sol contenir iode afegit, la qual cosa pot deixar un lleuger regust metàl·lic en algunes preparacions. Per entendre-ho millor, n'hi ha prou de comparar com es comporta a la cuina. Una mica de sal de taula pot salar més que la mateixa quantitat de sal de mar, cosa que fa que ajustar el punt exacte sigui més complicat si no es te en compte aquesta diferència o si no s'ha treballat amb totes dues en algun moment. El problema no és la sal, sinó el seu ús Els experts insisteixen que la clau no és eliminar la sal de taula, sinó en saber com cal utilitzar-la. Ajustar les quantitats i tenir en compte la seva intensitat és fonamental per evitar desequilibris en el sabor. Per això, molts xefs prefereixen treballar amb sal de mar o sal grossa, ja que la seva textura permet un control més precís. En tenir cristalls més grans, es reparteix de manera més uniforme i és més fàcil corregir durant el cuinat. A més, aquest tipus de sal sol oferir un gust més net i menys agressiu, respectant millor els matisos dels ingredients. Malgrat tot, la sal de taula continua sent útil i pràctica en la majoria de les cuines. El missatge dels experts és que no es tracta de canviar de sal, sinó d'entendre-la. Perquè a la cuina, fins i tot els ingredients més simples poden marcar la diferència quan s'utilitzen amb precisió.

ElNacional.cat
Els xefs confirmen que si talles l'enciam amb un ganivet ho estàs fent malament: “L'estàs oxidant”

Durant anys, l'enciam ha estat un dels aliments més bàsics en qualsevol cuina. Present en amanides, entrepans o plats lleugers, la seva imatge fresca i saludable la converteix en un ingredient habitual en el dia a dia de milions de persones. No obstant això, cada vegada més xefs i experts en cuina adverteixen d'un detall que molts passen per alt. I es tracta que la forma en què es talla pot afectar directament la seva qualitat. "L'estàs oxidant", expliquen, en referència a un gest molt comú que pot arruïnar el seu sabor i textura. Els xefs demanen deixar de tallar l'enciam amb ganivet L'enciam és un producte senzill, però delicat. La seva composició, rica en aigua i amb una estructura cel·lular fràgil, fa que qualsevol manipulació influeixi en la seva conservació. El problema apareix quan s'utilitza un ganivet de metall per tallar-la, cosa que accelera el seu deteriorament més del que sembla. I és que el contacte amb el metall provoca una oxidació més ràpida a les vores de les fulles. Això es tradueix en aquest to marró que apareix al cap de poc temps i que, a més d'afectar l'aspecte visual, pot generar un lleuger gust amarg que no és gens agradable. Per entendre-ho millor, n'hi ha prou de fixar-se en com evoluciona l'enciam després del tall. Quan s'utilitza un ganivet, les vores s'enfosqueixen abans i perden frescor amb més rapidesa. En canvi, quan es manipula d'una altra manera, el deteriorament és molt més lent. El problema no és l'enciam, sinó com la talles Els experts insisteixen que la clau es troba en la manera de treballar. Trencar l'enciam amb les mans permet separar les fulles de manera més natural, danyant menys les seves fibres i reduint l'impacte de l'oxidació. Aquest simple gest ajuda a mantenir el seu color, la seva textura cruixent i el seu sabor original durant més temps. A més, hi ha estris de plàstic o ceràmica dissenyats específicament per a evitar aquest problema, ja que no reaccionen de la mateixa manera que el metall. Un altre aspecte a tenir en compte és el temps. Com més es manipula l'enciam abans de consumir-lo, més probabilitats hi ha que perdi qualitat. Per això, els xefs recomanen preparar-lo just abans de servir-lo. Malgrat tot, l'enciam continua sent un aliment imprescindible en una dieta equilibrada. La seva frescor i versatilitat la converteixen en una opció saludable, sempre que es tracti correctament. El missatge dels experts és clar: no es tracta de canviar el que menges, sinó com ho prepares. Així doncs, a la cuina, els petits gestos marquen la diferència entre un plat correcte i un de realment ben fet.

ElNacional.cat
🎙️ Ràdio local amb tot: notícies, efemèrides, temps i participació de joves. És només contingut o també eina de comunitat? Què en fem després? #MitjansLocals #Actualitat #TerresdelEbre
https://www.laplanaradio.cat/podcasts/eldiaadia/laplanaradio_podcast_18240/?utm_source=mastodon&utm_medium=social&utm_campaign=fedica-Prova
El dia a dia del 1/4/2026 amb Víctor Montecino Valls

"El dia a dia" amb la visita dels xiquets i xiquetes de l’Escola Sant Salvador de Godall a La Plana Ràdio, repàs a l’actualitat de les Terres de l’Ebre, efemèrides de l’1 d’abril, temps i l’estrena de "Primavera" de Rigoberta Bandini.

La Plana Ràdio
Jordi Cruz demana que si no ets xef mai no facis servir aquest tipus de paella: “Cal tècnica”

En cuina, no tot depèn de la recepta o del producte: l'eina que utilitzes pot marcar la diferència entre un plat perfecte i un desastre. Així ho explica Jordi Cruz en un dels seus vídeos més recents, on repassa els tipus de paelles més comunes i deixa un missatge clar: no totes són aptes per a qualsevol. De fet, n'hi ha una en concret que,

ElNacional.cat