ElNacional.cat (Unofficial) 19h ago
Pedri ha descobert l'alta cuina de la mà del millor restaurant de Barcelona: 3 estrelles Michelin https://www.elnacional.cat/ca/gourmeteria/articles/pedri-ha-descobert-alta-cuina-ma-millor-restaurant-barcelona-3-estrelles-michelin_1626922_102.html #Actualitat
Pedri ha descobert l'alta cuina de la mà del millor restaurant de Barcelona: 3 estrelles Michelin

L'alta gastronomia també forma part de l'univers de les estrelles del Barça, i un dels noms que ha fet el salt a aquest món exclusiu és Pedri. El migcampista canari ha descobert un dels restaurants més prestigiosos del planeta amb Disfrutar, un establiment amb tres estrelles Michelin que s'ha convertit en referència absoluta de la cuina d'avantguarda. Situat al carrer Villarroel, davant del Mercado del Ninot, Disfrutar no és només un restaurant, sinó una experiència sensorial completa. La seva proposta ha atret nombrosos futbolistes del Barça, que troben en aquest espai una manera diferent de desconnectar lluny de la pressió del futbol. Disfrutar va molt més enllà del que ofereix un restaurant normal o d'alt nivell El reconeixement que ho va canviar tot El salt definitiu de Disfrutar al cim mundial va arribar el 2024, quan va ser nomenat el millor restaurant del món segons la prestigiosa llista 'The World's 50 Best Restaurants'. Un reconeixement que va consolidar la feina dels seus tres xefs: Oriol Castro, Eduard Xatruch i Mateu Casañas. Veure aquesta publicació a Instagram Els tres comparteixen un passat en el mític elBulli, i han sabut traslladar aquest esperit innovador al seu propi projecte. A Disfrutar, cada plat és una combinació de tècnica, creativitat i producte, on la cuina mediterrània es reinventa constantment. El resultat és una proposta que sorprèn a cada pas, tant per la seva estètica com pels seus sabors. Menjar aquí no és només alimentar-se, sinó explorar noves formes d'entendre la gastronomia. Una experiència exclusiva i exigent Accedir a Disfrutar no és senzill, ni per disponibilitat ni per preu. El restaurant ofereix menús degustació que ronden els 315 euros per persona, sense incloure les begudes. Una xifra que reflecteix el nivell de detall, investigació i execució que hi ha darrere de cada creació. Aquests menús són autèntics viatges gastronòmics. Cada plat està dissenyat per sorprendre, jugant amb textures, temperatures i presentacions que desafien el convencional. L'experiència és llarga, cuidada i pensada per gaudir-ne sense presses. Per a figures com Pedri, aquest tipus de propostes representen molt més que un àpat. Són espais on desconnectar, compartir i viure alguna cosa diferent al costat de companys d'equip. Disfrutar s'ha convertit en un punt de trobada per a l'elit del Barcelona. La seva combinació d'exclusivitat, creativitat i discreció el converteix en un lloc ideal per als qui busquen privadesa sense renunciar a l'excel·lència. La presència de jugadors del Barça no fa més que reforçar el seu estatus com un dels temples gastronòmics de la ciutat. Així doncs, la connexió entre futbol i alta cuina continua creixent, i Disfrutar és un dels seus millors exemples. En definitiva, Pedri ha trobat en aquest restaurant molt més que un lloc on sopar: un espai on la gastronomia assoleix la seva màxima expressió.

ElNacional.cat
ElNacional.cat (Unofficial) 19h ago
Rafa Nadal gaudeix de la millor fusió de menjar argentí i mediterrani en aquest restaurant de Barcelona https://www.elnacional.cat/ca/gourmeteria/articles/rafa-nadal-gaudeix-millor-fusio-menjar-argenti-mediterrani-en-aquest-restaurant-barcelona_1626916_102.html #Actualitat
Rafa Nadal gaudeix de la millor fusió de menjar argentí i mediterrani en aquest restaurant de Barcelona

Barcelona és una ciutat on la gastronomia juga un paper protagonista, i entre la seva àmplia oferta destaca un espai que ha sabut combinar dues tradicions culinàries amb personalitat pròpia. Es tracta del restaurant Milo Grill, un restaurant que fusiona l'essència de la cuina argentina amb la riquesa de la dieta mediterrània. Un lloc que, a més, ha conquerit figures com Rafael Nadal. El tennista espanyol, conegut per la seva exigència dins i fora de la pista, ha trobat en aquest restaurant una proposta que encaixa amb el seu estil a la recerca d'un producte de qualitat, sabors intensos i una experiència cuidada. No és casualitat que Milo s'hagi convertit en un dels seus llocs de referència quan el tennista visita la ciutat. Rafa Nadal ha trobat tot el que necessita en aquest restaurant Una carta que barreja tradició i producte La clau de l'èxit de Milo Grill rau en la seva capacitat per unir el millor de dos mons. D'una banda, la tradició argentina, amb el seu domini de la graella i el seu respecte pels talls de carn. De l'altra, la cuina mediterrània, basada en ingredients frescos, oli d'oliva i elaboracions equilibrades. Vegeu aquesta publicació a Instagram A la seva carta destaquen les carns a la brasa, autèntiques protagonistes del menú, preparades amb precisió per realçar el seu sabor natural. Però la proposta no es queda aquí. El restaurant també ofereix una acurada selecció de peixos i mariscos que aporten frescor i varietat, permetent una experiència gastronòmica completa. Aquest equilibri entre mar i muntanya és un dels aspectes més valorats pels clients, ja que permet gaudir de plats contundents sense renunciar a opcions més lleugeres. Un espai pensat per gaudir sense presses Més enllà del menjar, Milo ofereix un ambient que acompanya l'experiència. El seu disseny combina elegància i calidesa, creant un entorn còmode tant per a àpats relaxats com per a trobades més especials. L'atenció al detall es percep en cada aspecte, des del servei fins a la presentació dels plats. Aquesta cura ha estat clau per atraure un públic exigent que busca alguna cosa més que un simple àpat. En el cas de Rafa Nadal, el restaurant ofereix una bona discreció, un factor important per a aquells que busquen privacitat sense renunciar a la qualitat. En una ciutat amb tanta competència com Barcelona, destacar no és senzill. Tanmateix, Milo Grill Barcelona ha aconseguit posicionar-se com una proposta sòlida gràcies a la seva identitat clara i a la seva aposta pel producte. La fusió entre cuina argentina i mediterrània no només funciona, sinó que aporta un valor diferencial que el distingeix de la resta. Així doncs, no sorprèn que noms com Rafa Nadal l'hagin incorporat a la seva llista de favorits. Milo és molt més que un restaurant: és una experiència gastronòmica que combina tradició, qualitat i ambient en un mateix espai.

ElNacional.cat
ElNacional.cat (Unofficial) 1d ago
Els xefs professionals confirmen que ni el tefló ni la ceràmica milloren les paelles que recomanen https://www.elnacional.cat/ca/gourmeteria/articles/xefs-professionals-confirmen-ni-teflo-ni-ceramica-milloren-paelles-recomanen_1626232_102.html #Actualitat
Els xefs professionals confirmen que ni el tefló ni la ceràmica milloren les paelles que recomanen

En moltes cuines domèstiques, el tefló i la ceràmica s'han convertit en l'opció més habitual per la seva comoditat en l'ús diari sense haver de pensar massa. No obstant això, els xefs professionals coincideixen en què cap d'aquestes alternatives supera l'acer inoxidable. Estem parlant d'un material menys popular entre aficionats, però imprescindible a la cuina professional, on el seu ús és gairebé inevitable. I és que no es tracta només de evitar que els aliments s'enganxin, sinó de cuinar millor, amb més control i millors resultats finals. L'acer inoxidable, una aposta segura L'acer inoxidable destaca per la seva neutralitat. No altera el gust dels aliments, no reacciona amb ingredients àcids i permet cuinar amb total precisió. Aquesta característica és clau quan es busca respectar el producte. La realitat és que és el material preferit per a tècniques com el segellat de carns o peixos. Permet assolir altes temperatures sense deteriorar-se, quelcom fonamental per aconseguir una bona caramel·lització exterior i mantenir els sucs a l'interior sense perjudicar el gust ni la textura. A més, la seva durabilitat és un dels seus grans punts forts. Mentre que les paelles antiadherents perden eficàcia amb el temps, una d'acer inoxidable pot durar dècades si es cuida correctament. En aquest sentit, és una inversió a llarg termini que molts professionals consideren imprescindible si es vol cuinar bé a casa. Amb un bon manteniment, és una paella que passa de generació en generació El truc que ho canvia tot El principal problema que troben molts usuaris és que els aliments s'enganxen. Però, segons els xefs, això no és un defecte del material, sinó un error en el seu ús. La clau és en el control de la temperatura. Abans d'afegir oli o aliments, la paella s'ha d'escalfar correctament. Aquí entra en joc l'anomenat efecte Leidenfrost. Quan la superfície és al seu punt, una gota d'aigua es desplaça formant petites esferes sense evaporar-se a l'instant. Aquest és el moment adequat per començar a cuinar. La realitat és que, en aquest punt, es crea un efecte antiadherent natural que evita que els aliments es quedin enganxats. A diferència del tefló o la ceràmica, l'acer inoxidable exigeix una mica més de pràctica. No és tan immediat, però ofereix un major control sobre la cocció. Això permet obtenir millors textures, sabors més intensos i un acabat més professional en els plats. A més, evita els problemes associats al desgast dels recobriments, que amb l'ús perden les seves propietats. D'aquesta manera, molts xefs prefereixen assumir aquesta petita corba d'aprenentatge a canvi de resultats superiors. Així doncs, l'acer inoxidable continua sent la referència en cuina professional. No és el més fàcil, però sí un dels més eficaços. Perquè quan es domina, marca la diferència entre cuinar i cuinar bé.

ElNacional.cat
ElNacional.cat (Unofficial) 1d ago
Jordi Roca sempre tria el mateix clàssic de la cuina catalana quan demana postres als restaurants https://www.elnacional.cat/ca/gourmeteria/articles/jordi-roca-sempre-tria-mateix-classic-cuina-catalana-quan-demana-postres-restaurants_1626223_102.html #Actualitat
Jordi Roca sempre tria el mateix clàssic de la cuina catalana quan demana postres als restaurants

En l'alta cuina, on la innovació marca el ritme, sorprèn que un dels grans mestres de la rebosteria tingui una debilitat tan clàssica a l'hora de demanar postres. Jordi Roca, un referent mundial del món dolç, ho té clar, perquè quan surt a menjar i arriba el moment del postre, sempre que pot demana una crema catalana. I és que, més enllà de tècniques modernes i creacions avantguardistes, hi ha sabors que continuen tenint un pes especial fins i tot per a aquells que viuen de reinventar-los. Un artista com Jordi Roca, sempre opta per unes postres tradicionals i allunyades de l'avantguarda Unes postres simples, però molt exigents La crema catalana és una de les grans icones de la gastronomia de Catalunya. A simple vista, sembla un postre senzill fet amb una base cremosa aromatitzada amb cítrics i canyella, coronada amb una capa de sucre caramel·litzat. Tanmateix, la realitat és que la seva aparent simplicitat és enganyosa. Aconseguir la textura perfecta, ni massa líquida ni excessivament densa, requereix precisió. L'equilibri de dolçor i el punt exacte del caramel també són aspectes clau. Per això, molts xefs coincideixen que és un dels millors plats per avaluar el nivell d'una cuina. Si una crema catalana està ben feta, hi ha tècnica al darrere. En aquest context, no és casualitat que Jordi Roca la triï amb freqüència. És un clàssic que no admet errors i que li permet saber si la persona que es dedica a elaborar les postres està al nivell o no. Tradició que segueix marcant el camí Malgrat treballar en un entorn on la creativitat és constant, Roca demostra que la tradició continua tenint un paper fonamental en el seu ideari culinari. La realitat és que els grans cuiners no només innoven, també respecten i valoren les receptes que han definit la cuina durant generacions i que han marcat les famílies catalanes. La crema catalana representa precisament una connexió directa amb el passat gastronòmic, amb una manera de cuinar que no necessita artificis. A més, aquest tipus d'eleccions tenen un component emocional al darrere. No tot s'ha de centrar a sorprendre o experimentar; també hi ha espai per gaudir de sabors coneguts que evoquen records i que mai fallen. La crema catalana no és només una recepta, és un símbol cultural de Catalunya. La seva presència en restaurants de tota mena, des dels més tradicionals fins als més moderns, demostra la seva vigència. La realitat és que continua sent un dels postres més demanats, precisament perquè combina senzillesa i sabor d'una manera difícil de superar. D'aquesta manera, que un xef com Jordi Roca la triï reforça el seu valor dins de la gastronomia. Així doncs, en plena era de la innovació, la crema catalana continua ocupant un lloc privilegiat. Perquè quan una cosa funciona tan bé, no necessita canviar. I a la cuina, com en tot, hi ha clàssics que mai passen de moda.

ElNacional.cat
ElNacional.cat (Unofficial) 2d ago
Andrés Iniesta troba el millor restaurant de pica-pica a 30 minuts de Barcelona a 40 euros per persona https://www.elnacional.cat/ca/gourmeteria/articles/andres-iniesta-troba-millor-restaurant-pica-pica-30-minuts-barcelona-40-euros-persona_1625632_102.html #Actualitat
Andrés Iniesta troba el millor restaurant de pica-pica a 30 minuts de Barcelona a 40 euros per persona

Quan Andrés Iniesta torna a Catalunya, no només busca tranquil·litat, també llocs on menjar bé sense artificis ni invents massa extravagants. A tot just mitja hora de Barcelona ha trobat un d'aquests restaurants que no necessiten màrqueting per omplir-se de clientela. Ho fan a base de cuina honesta, producte de qualitat i un preu que habitualment ronda els 40 euros per persona si no es demana res fora del comú. Lluny de tendències modernes o cartes interminables, aquest local aposta per una fórmula clara basada en plats tradicionals ben executats, racions generoses i un tracte proper que fidelitza els clients durant molts anys. No és casualitat que molts repeteixin. Aquí es ve a menjar, però també a sentir-se còmode i a passar una bona estona. Un restaurant dels que transmet bon rotllo i proximitat Entrants que marquen el nivell des del primer mos L'experiència comença amb clàssics que mai fallen. Els calamarsons amb all i julivert destaquen per la seva frescor i per una cocció precisa, sense excessos ni res que sobri. Senzills, però ben fets, que és on realment hi ha la diferència. Veure aquesta publicació a Instagram A continuació, arriben els canelons, un dels plats més reconeixibles de la cuina catalana. El farcit és saborós, la beixamel cremosa i el conjunt té aquest equilibri que converteix un plat tradicional en una cosa memorable. No hi ha innovació innecessària, només respecte per la recepta i domini tècnic. La realitat és que aquest tipus de cuina exigeix més del que sembla. Quan no hi ha ornaments, cada detall compta i ha d'estar perfectament ben executat. Carn al punt i postres de tota la vida El nivell es manté en els plats principals. El filet de vedella arriba al seu punt exacte, tendre i sucós, mentre que el secret ibèric aporta aquest toc més intens que completa l'experiència. Ambdós talls se serveixen amb la temperatura perfecta, cosa que no sempre s'aconsegueix i que marca la diferència. Per tancar, les postres mantenen la línia de la resta del menú. Exemples d'això ho són el flam i crema catalana, dos clàssics que no necessiten presentació, però sí una bona execució. En aquest local compleixen amb nota i reforcen la sensació de ser en un restaurant que cuida cada detall. L'ambient també suma. Es respira proximitat, professionalitat i coneixement de l'ofici. No hi ha presses ni pressió, cosa cada vegada menys habitual. D'aquesta manera, Iniesta confirma una tendència evident, ja que els millors restaurants no sempre són els més coneguts. De vegades, els que realment destaquen són els que fa anys que fan bé les coses. Així doncs, aquest local es consolida com una aposta segura a prop de Barcelona. Un lloc on el producte mana, el client importa i la cuina continua sent el més important. Un d'aquests restaurants als quals sempre ve de gust tornar.

ElNacional.cat
Víctor3d ago

🚜 Santa Bàrbara ha acabat les reparacions de la DANA i espera resoldre un projecte de 380.000 € per camins no urgents.
És moment d’abordar estes millores? Com s’haurien de prioritzar els recursos municipals? Té sentit fer-ho conjuntament amb altres pobles?

#Actualitat #Infraestructures #TerresdelEbre
https://www.laplanaradio.cat/news/santa-barbara-espera-resoldre-un-projecte-de-380000-euros-per-arreglar-camins-no-urgents/?utm_source=mastodon&utm_medium=social&utm_campaign=fedica-Prova

Santa Bàrbara espera resoldre un projecte de 380.000 euros per arreglar camins no urgents

El consistori ha presentat un nou projecte per arranjar camins no prioritaris, valorat en uns 380.000 euros, mentre estudia una possible licitació conjunta amb altres municipis.

La Plana Ràdio
ElNacional.cat (Unofficial) 3d ago
Revelat el truc culinari per evitar que el pebre vermell amargui el guisat https://www.elnacional.cat/ca/gourmeteria/articles/revelat-truc-culinari-evitar-pebre-vermell-amargui-guisat_1625341_102.html #Actualitat
Revelat el truc culinari per evitar que el pebre vermell amargui el guisat

Poques espècies tenen tant pes en la nostra gastronomia com el pebre vermell. N'hi ha prou amb una cullereta per transformar un sofregit, arrodonir un guisat o donar personalitat a unes patates. És tan present en la cuina espanyola que de vegades passa desapercebut, i quan ens sorprèn un sabor, ni tan sols el col·loquem en les primeres opcions per justificar aquella cullerada deliciosa. Però el seu paper és enorme i el seu pes en la nostra gastronomia, innegable. Dona color, aroma i profunditat, i converteix plats senzills en receptes amb molta més gràcia. El problema és que també té el seu costat delicat: mal utilitzat, pot amargar i arruïnar el resultat en un moment. Una de les raons per les quals moltes persones temen utilitzar-lo a casa. L'amargor del pebre vermell Tal com explica @ todoespecias, un dels comptes de gastronomia més interessants a les xarxes socials, "el pebre vermell es crema en segons si el tires directament a l'oli molt calent. I quan es crema, amarga, perd aroma i arruïna el plat". Això ho tenim tots clar, però per què modifica el seu sabor en tan poc temps? El pebre vermell no amarga perquè sí, sinó perquè és un ingredient molt sensible a la calor. El seu sabor i la seva aroma depenen de compostos presents en el pebrot sec —carotenoides, sucres i olis essencials— que s'alteren amb facilitat quan se sotmeten a temperatures altes. Si s'afegeix a una paella amb l'oli massa calent o es deixa "fregir" més del compte, aquests compostos es degraden i apareixen notes amargues. L'aigua abaixa la temperatura de contacte, evita que es cremin els seus sucres, protegeix els seus pigments i manté el seu gust net En altres paraules, el que passa és una petita reacció química: el pebre vermell passa de potenciar el guisat a fer-se malbé per excés de temperatura. Per això en moltes receptes tradicionals s'insisteix a afegir-lo amb el foc baix o fins i tot fora del foc, i a incorporar-lo just abans d'afegir un líquid, com brou o tomàquet. Aquest gest senzill evita que es cremi i manté intacte el seu sabor. A més, hi ha un altre detall que influeix: el pebre vermell conté sucres naturals que poden caramel·litzar-se i, si es passen de punt, derivar cap a sabors més foscos i amargs. D'aquí que uns segons de més a la paella marquin la diferència entre un guisat rodó i un amb aquell regust que costa dissimular. Es pot evitar El truc d'aquesta influenciadora experta en espècies és barrejar-lo amb una mica d'aigua, només una mica, prou perquè es formi una pasta lleugera. També explica la raó i és que l'aigua abaixa la temperatura de contacte, evita que es cremin els seus sucres, protegeix els seus pigments i manté el seu sabor net. Per això, afegir el pebre vermell barrejat amb una mica d'aigua ens dona uns segons més de marge abans de carregar-nos el sofregit. Tal com diu @todoespecias: "És un gest mínim, però canvia completament el resultat". El pebre vermell funciona molt bé en adobs per a carn o peix, barrejat amb oli, all i altres espècies Un cop perduda la por que amargui, el pebre vermell torna a ser un dels ingredients més agraïts del rebost. N'hi ha prou amb un pessic per transformar plats molt senzills. Funciona especialment bé en unes patates rostides amb oli i sal, on aporta color i un fons molt recognoscible, però també en uns ous ferrats o bullits, empolvorat just al final, o en un hummus al qual li dona un punt més profund i torrat. Aquí només l'has d'afegir al final, cosa que, a més, ajuda que quedi una presentació molt més vistosa. En plats de cullera es pot tornar un imprescindible quan li agafes el punt. Està a la base d'un sofregit que pot pujar el sabor d'unes llenties o uns cigrons amb verdures (i estalviar les calories del xoriço i la botifarra negra) o guisats tradicionals, on ajuda a construir aquest sabor de casa que resulta tan familiar. També és un bon aliat per donar vida a preparacions ràpides: unes verdures saltades, uns cigrons ja cuits passats per la paella o fins i tot una maionesa casolana a la qual se li vulgui donar més caràcter. I si el que es busca és alguna cosa diferent, el pebre vermell funciona molt bé en adobs per a carn o peix, barrejat amb oli, all i altres espècies, o fins i tot en una mantega aromatitzada per untar o acabar plats. Són gestos petits que demostren que, ben usat, no és només un condiment més, sinó un ingredient capaç de canviar completament el resultat final.

ElNacional.cat
ElNacional.cat (Unofficial) 4d ago
Aitana Bonmatí sempre tria aquest clàssic de la gastronomia catalana com el seu menjar preferit https://www.elnacional.cat/ca/gourmeteria/articles/aitana-bonmati-sempre-tria-aquest-classic-gastronomia-catalana-com-seu-menjar-preferit_1624669_102.html #Actualitat
Aitana Bonmatí sempre tria aquest clàssic de la gastronomia catalana com el seu menjar preferit

A la vida d'una esportista d'elit, cada detall suma. L'alimentació, en aquest sentit, és una de les claus per mantenir el màxim rendiment, però això no significa renunciar als sabors de sempre. I és precisament aquí on apareix una de les debilitats confessades d'Aitana Bonmatí. Es tracta d'un plat senzill pel que fa a la seva elaboració, tradicional i profundament lligat a la seva terra que continua formant part del seu dia a dia fins i tot en l'elit del futbol, on menjar aquest plat és, de vegades, un luxe que no sempre es pot permetre. Un plat bàsic de la cuina catalana, el favorit d'Aitana per a quan pot pecar El pa amb tomàquet, el favorit d'Aitana El plat en qüestió és el pa amb tomàquet, un dels grans símbols de la gastronomia catalana. La seva recepta és tan simple com efectiva: pa, tomàquet, oli d'oliva i sal. Tanmateix, el seu valor va molt més enllà dels ingredients. En el cas de la jugadora del Barça Femení, aquest clàssic sol anar un pas més enllà, ja que el consumeix en forma d'entrepà acompanyat de formatge manxec, aportant així un extra de proteïna i de greixos de bona qualitat que li permeten mantenir aquesta dieta equilibrada que sempre és essencial en una esportista del màxim nivell. I és que aquesta combinació no només destaca pel seu sabor, sinó també pel seu equilibri nutricional. Aporta energia, greixos saludables i proteïnes, cosa que la converteix en una opció perfectament compatible amb una dieta d'alt rendiment. És per tot això que ja no és casualitat que continuï sent un dels seus plats de referència, tant dins com fora de la temporada. El privilegi de menjar un plat preferit mentre es manté una dieta sana i equilibrada per rendir sobre la gespa Tradició, arrels i alimentació equilibrada L'elecció d'aquest plat també té una forta càrrega emocional. Aitana Bonmatí és originària de Sant Pere de Ribes, on el pa amb tomàquet forma part del dia a dia en la majoria de les llars. Aquest vincle amb les seves arrels explica per què, fins i tot en una rutina tan exigent com ho és la seva, continua apostant per una recepta tan tradicional com ho és el pa amb tomàquet. La realitat és que els esportistes d'elit no viuen únicament de dietes estrictes, sinó d'un equilibri entre nutrició i benestar psicològic. En el cas d'Aitana Bonmatí, això es tradueix a combinar aliments funcionals com pa d'espelta, alvocat o formatge amb plats que la connecten amb el seu entorn, com ho és el fet de posar-li aquest tomàquet que el canvia per complet. D'aquesta manera, el pa amb tomàquet no és només una elecció gastronòmica, sinó una manera de mantenir els peus a terra enmig de l'exigència del futbol professional. Així doncs, la jugadora demostra que no cal renunciar al de sempre per rendir al màxim nivell: de vegades, la clau està precisament a mantenir-ho.

ElNacional.cat
ElNacional.cat (Unofficial) 4d ago
Ferran Adrià sempre va a la mateixa pastisseria per comprar brioixeria amb la millor xocolata de Barcelona https://www.elnacional.cat/ca/gourmeteria/articles/ferran-adria-sempre-va-mateixa-pastisseria-comprar-brioixeria-millor-xocolata-barcelona_1624690_102.html #Actualitat
Ferran Adrià sempre va a la mateixa pastisseria per comprar brioixeria amb la millor xocolata de Barcelona

En una ciutat com Barcelona, on l'oferta gastronòmica és tan àmplia com exigent, hi ha pocs llocs capaços de guanyar-se la fidelitat de figures de primer nivell. Un d'ells és la pastisseria a la qual acudeix habitualment Ferran Adrià quan busca brioixeria de qualitat i, sobretot, xocolata del més alt nivell. El cuiner, referent mundial de la innovació culinària, aposta aquí per una proposta que combina tradició, tècnica i un producte cuidat al detall. Si Ferran Adrià confirma que són els millors, alguna raó tindrà Croissants que han fet història a la ciutat El gran emblema d'aquesta pastisseria són els seus croissants de mantega, considerats per molts com uns dels millors de Barcelona. No és casualitat, ja que van ser pioners a apostar per una elaboració més cuidada i artesanal en un moment en què aquest producte no tenia el protagonisme actual. Des d'aleshores, han perfeccionat la recepta fins a convertir-la en un senyal d'identitat. La xifra de producció parla per si sola amb prop de 50.000 unitats a l'any repartides entre els seus tres establiments. Un volum que no només reflecteix èxit comercial, sinó també una demanda constant de clients fidels que busquen sempre la mateixa qualitat. Vegeu aquesta publicació a Instagram A més del clàssic, ofereixen variants de xocolata negra i xocolata blanca. Aquest últim, introduït a petició dels més petits, ha acabat convertint-se en una de les opcions més populars. I és que l'equilibri entre tradició i innovació és una de les claus de l'èxit del negoci. Molt més que brioixeria: una marca consolidada Però la pastisseria no es limita únicament als croissants. La seva oferta inclou bombons artesans elaborats amb xocolates seleccionades, així com una àmplia varietat de pastissos, tant ja dissenyats com personalitzats per a celebracions. Des d'esdeveniments familiars fins a ocasions de major envergadura, l'obrador ha sabut adaptar-se a tota mena de necessitats. La realitat és que aquest enfocament integral ha permès al negoci créixer més enllà del producte bàsic. També comercialitzen lots amb una selecció de les seves especialitats, ideals per regalar, així com anells de caramel i altres peces que reflecteixen la seva creativitat. A això s'hi suma una línia de llibres i marxandatge que reforça la seva identitat com a marca. No és només una pastisseria, sinó un projecte consolidat que ha sabut connectar amb el públic a través de la qualitat i la coherència. D'aquesta manera, no sorprèn que figures com Ferran Adrià confiïn en aquest establiment. Quan algú amb la seva trajectòria tria un lloc concret, ho fa buscant excel·lència, constància i autenticitat. Així doncs, en una ciutat on hi ha moltes opcions, aquesta pastisseria ha aconseguit una cosa difícil, com ho és convertir-se en referència. Un lloc on la xocolata i la brioixeria no són només productes, sinó una experiència que es repeteix una vegada i una altra.

ElNacional.cat
ElNacional.cat (Unofficial) 5d ago
Els arrossos preferits de Sergio Dalma es preparen en un històric restaurant de Barcelona https://www.elnacional.cat/ca/gourmeteria/articles/arrossos-preferits-sergio-dalma-es-preparen-en-historic-restaurant-barcelona_1623682_102.html #Actualitat
Els arrossos preferits de Sergio Dalma es preparen en un històric restaurant de Barcelona

Cada vegada que torna a Barcelona, Sergio Dalma no dubta. En una ciutat plena de restaurants i propostes noves i innovadores per a tota mena de paladars, el cantant té clar que hi ha llocs que no es canvien i que sempre són una prioritat. Llocs on sap que encertarà, on el producte mana i on l'experiència no falla de cap de les maneres. Per això, sempre que pot, reserva taula en un dels grans clàssics de la ciutat. Parlem de l'històric 7 Portes, situat en ple passeig d'Isabel II. Un restaurant amb dècades d'història que ha sabut mantenir-se com un dels grans referents de la cuina catalana sense perdre la seva essència de cap de les maneres. El restaurant on el cantant sempre torna I és que el mateix Sergio Dalma ho ha explicat. Un dels motius principals pels quals va a 7 Portes és la seva cuina ininterrompuda, una cosa poc habitual i molt valuosa per a algú amb horaris canviants. Poder seure a menjar a qualsevol hora, després d'un concert o un viatge, és un luxe que pocs restaurants ofereixen a Barcelona. De vegades, tornar a un restaurant ja no és qüestió de menjar, també d'hores i disponibilitat Però la clau no és només això. La realitat és que hi ha un plat que el fa tornar una vegada i una altra: l'arròs 7 Portes, una de les especialitats més reconegudes del local. I és que aquest restaurant ha construït gran part del seu prestigi al voltant dels arrossos, convertint-los en el seu gran senyal d'identitat. I ho fa a través d'una feina molt ben feta que es culmina en el paladar de tot aquell que decideixi entrar per les seves portes. Vegeu aquesta publicació a Instagram Arrossos que defineixen el sabor de tota una ciutat La carta del 7 Portes és un homenatge a la cuina tradicional catalana, però amb petits matisos que permeten evolucionar sense perdre l'essència dels sabors que han marcat totes les generacions. La paella Parellada és, sens dubte, el seu plat més icònic i el que més es demana al restaurant. Una recepta clàssica que continua sent de les més demanades i que representa perfectament l'estil del restaurant. A partir d'aquí, apareixen altres opcions que completen l'experiència, com l'arròs negre, intens i ple de sabor, o propostes més originals i amb un punt extra d'innovació. Entre elles destaca l'arròs de conill lleugerament picant amb carxofes i olives de Kalamata, una combinació que demostra que també hi ha marge per innovar dins de la tradició. D'aquesta manera, el restaurant aconsegueix mantenir la seva identitat mentre continua sorprenent els qui s'asseuen a taula. Així doncs, no és casualitat que Sergio Dalma el tingui com un dels seus imprescindibles. En una ciutat on cada dia obren nous locals, hi ha restaurants que no necessiten canviar per continuar sent referència, i 7 Portes és un d'ells y Sergio Dalma mai dubta a la hora de decidir si hi ha de tornar.

ElNacional.cat