TrepaxDiumenge, dia absent, ni el silènci s’atreveix a obrir boca. La rentadora finalment descansa, després doblegaré la roba. Fa fred, quatre graus i para de comptar, cel tapat i gris, potser no sortirà el sol, ves a saber, qualsevol dia pot sortir el sol, quan menys t’ho esperis… #conte #relat #TxikiTrepax
El teixidor de somnis és incapaç d’entendre el món dels desperts, per més què ho intenta, és incapaç de comprendre la “gent”. Amagat a la seva botiga d’impossibles, fa anar el teler endevant i enredera mentre les cabòries li van xiuxiuejant inquietuts a cau d’orella.
Al taller hi té una radio què l’acompanya sempre en el seu teixir somnis extraordinàris. És una veu què l’acompanya i què aconsegueix semblar què hi ha algú… #conte #relat #txikitrepax
Al taller hi té una radio què l’acompanya sempre en el seu teixir somnis extraordinàris. És una veu què l’acompanya i què aconsegueix semblar què hi ha algú… #conte #relat #txikitrepax
El fred s’ha deixat caure esgotat i s’hi ha allargassat ben comode. La boira, llisca muntanya avall mentre tot ho embolcalla. Potser ja és la tardor què sempre va tard i quan arriba ja no se l’espera i clar, et soprén inclús si somies despert… #cabories #conte #relat #txikitrepax
Mentre treu el nas, la fredor ja és passeja sense embuts pels carrerons de pedra vella. Asswgut, gaudeixo de l’espectacle de la vida mentre el gall canta, els gossos s’esveloten i els pardals canten a la sortida del sol. #cabories #contes #relat #txikitrepax
Vaig esdevenir bosquetà sense adonar-me’n, alguna cosa m’empenyava a emboscar-me, era com tornar a casa. M’embaladia amb qualsevol cosa, per petita què fora. Llavors em va mirar, com només els bosquerols ho sabem fer, amb una mirada neta i sincera, barreja de curiositat i admiració i crec què ens varem saludar… #conte #relat #txikitrepax #cabories
Abraçat al silenci, deixo què el meu pensament esdevingui núvol viatger… llavors, tot plegat em sembla una broma de mal gust. Em deixo caure al balancí i vaig dient què sí sense gaire esma i encara menys convicció. En una espera eterna d’allò desconegut mentre observo com batega el bosc per mi. No em manca res ni ningú, ja faig amb la suau brisa de tardor i la eixerida llum de l’espelma què només sap cremar-se, llavors somio.. #conte #relat #muntanya #rural #txikitrepax
El bosc és un indret per pensar, per escoltar-te mentre paladeges el silenci. Fora, només hi ha terrabastall què no et deixa, massa soroll, massa fressa per no res. Necessito escoltar-me, sentir com batega tot i somiar truites. #rural #cabories #txikitrepax #contes #relat
