Continua la traca:
Quan va arribar l'onada migratòria de la post-guerra a Catalunya existia una infraestructura industrial on hi treballaven obrers autòctons i provinents d'altres migracions anteriors integrats en sindicats (clandestins) organitzacions i teixit social català.
⬇️
https://directa.cat/del-que-vull-que-parlem-es-de-la-nostra-xenofobia/
#demagogia #obrerisme #xarneguisme
“Del que vull que parlem és de la nostra xenofòbia”
Eduard Sola (Santa Eulàlia de Ronçana, el Vallès Oriental, 1986) es passa els matins escrivint i procura passar les tardes amb els seus fills. Veí del barri de Sants de Barcelona des de fa cinc anys, darrerament s’ha convertit en el guionista de moda del cinema català. Més enllà del premi Gaudí, el Goya i els dos Feroz que ha rebut pels guions de Casa en Flames i Querer, els seus discursos contra la xenofòbia, en defensa de la cultura, del paper imprescindible de les mares i de la seva identitat “xarnega” han despertat elogis i crítiques. Actualment, està escrivint Casa en cendres, seqüela del primer film, i ja en té un altre enllestit, Mi amiga Eva, d’estrena imminent, dirigida per Cesc Gai.
Llibres Pro Pàtria on Instagram: "Els Països Catalans, com a nació, reuneix un aplec de característiques pròpies i diferenciades, hi té, també, un sistema de partits amb trets singulars. Està mancada, però, d'un fort sindicalisme nacional i de classe, tal com s'esdevé, per exemple, a Canàries, Quebec, Còrsega, Galícia, i Euskal Herria.
Això, no té pas cap dubte, representa una eixordadora coixera com a projecte nacional que ha tingut i està tenint conseqüències de present i de futur diverses.
La idea d'aquest treball, tot narrant la història del sindicalisme nacionalista, rau, justament, en desvetllar la multiplicitat de causes que han dut a la feblesa del sindicalisme de casa. És la crònica d'una debilitat. D'una frustració. D'una anormalitat.
Val a dir que, a casa nostra, l'hegemonia del sindicalisme estatal -CFDT, CGT, UGT, CCOO...- és aclaparadora, bo i presentant un cas totalment únic i asimètric en el context de les altres nacions. Per què s'ha esdevingut tot plegat?
Aquí teniu, doncs, un relat on es barregen tossuderia, tenacitat, errors, ocasions desaprofitades, absència de suports i de complicitats, i una letal combinació de mala sort i inadequació al moment històric.
Un aclariment final, entenem per sindicalisme nacional català aquell que presenta un conjunt de trets: és compromès amb l'alliberament nacional i la recuperació de la llibertat dels Països Catalans; és independent econòmicament i no té vincles orgànics amb cap sindicat d'àmbit aliè. El seu camp d'actuació, el seu únic compromís ve representat, doncs, per la nació pròpia. En definitiva, és l'equivalent a allò que ELA, STC, LAB, CIG i Intersindical Canària són a les altres nacions.
Història del sindicalisme nacional als Països Catalans (1958-1989)
Pere Meroño
Edicions El Mèdol
2001
154 pàgines
#LlibresNacionalistes #SindicalismeNacional #Obrerisme #ClasseObrera #PereMeroño #EdicionsElMèdol #ElReducteCatalà #PatriaFidesAmor"
June 26, 2023 - 0 likes, 0 comments - Llibres Pro Pàtria (@patria.fides.amor) on Instagram: "Els Països Catalans, com a nació, reuneix un aplec de característiques pròpies i diferenciade..."
generació...
VellaEscola