@Cifre
#ESDI_M1_8_3
Un exemple seria Don Quijote de la Mancha. El llibre parla d’un manuscrit inventat i el narrador fa bromes sobre si el que explica és real o no. Això fa que el llibre sàpiga que és un conte i jugui amb qui el llegeix, fent-te pensar en com es fan les històries.
#ESDI_M1_8_3
"La història interminable" és una novel·la que explora temes de la identitat i la creació. El protagonista, Bastian, descobreix un llibre màgic sobre Atreyu, un jove heroi que intenta salvar el món de la Fantàstica. L'estructura metanarrativa de la història permet al lector reflexionar sobre el poder de les narracions i la seva capacitat d'influir en la realitat. La interacció de Bastian amb el text crea preguntes sobre la naturalesa de la ficció i la seva relació amb la realitat.

@Cifre Un ejemplo de una obra narrativa que se hace consciente de sí misma como narración es Don Quijote de la Mancha de Miguel de Cervantes. En esta obra, el narrador interviene varias veces, comentando los eventos y reflexionando sobre la propia naturaleza de la narración, lo que crea una distancia irónica y autocrítica entre la ficción y la realidad. Esto hace que el lector sea consciente de que está leyendo una historia ficticia, rompiendo la cuarta pared de la narración.

#ESDI_M1_8_3

#esdi_m1_8_3 Un exemple és La història interminable de Michael Ende, on els personatges són conscients que formen part d'una narració. L’obra juga amb la meta-narrativa quan Bastian, el lector, entra dins del llibre i altera els esdeveniments, difuminant la línia entre realitat i ficció.
@Cifre #ESDI_M1_8_3
El ejemplo más fácil y más reconocible de la última década serían las películas de "DEADPOOL", que tanto en comics como en películas rompe la cuarta pared varias veces, "interactuando" o hablando con el espectador, ya sea sobre lo que está sucediendo en ese momento en el film o sobre el guión o, incluso, nombrando películas de otras franquicias o de otros personajes que pertenezcan a su mismo entorno.
@Cifre
Un dels exemples mes clars en el mon de Marvel es Deadpool ja que trenca amb la 4ªpared constantment.
Tambe el show de truman quan es dona compte que esta sent televisat.
#ESDI_M1_8_3

@Cifre

"WandaVision" és un exemple d'una obra narrativa autoconscient. La sèrie barreja gèneres i estils televisius, recreant dècades de sitcoms com si els protagonistes visquessin dins d’un programa. Aquesta autoconsciència es manifesta quan Wanda crea una realitat fictícia per escapar del dolor, mentre altres personatges i espectadors intenten desxifrar i trencar la seva "narrativa".

Altres exemples serien: Matrix o El show de Truman. :)

#ESDI_M1_8_3

@Cifre Deaadpool es el mejor ejemplo ya que es un recurso muy caracteristico de este personaje el cual interactua con el publico rompiendo la cuarta pared y siendo conciente de que es un personaje de ficcion. #ESDI_M1_8_3
@Cifre #ESDI_M1_8_3
Un bon exemple podria ser la novel·la “The Omniscent Reader’s Viewpoint”, ja que el protagonista és un lector que un dia de cop es troba dins de la novel·la que estava llegint, fent que al saber la història pugui canviar-la. També la mateixa història explica sobre llegir i escriure narracions dins la mateixa història i els mateixos personatges puguin arribar a ser conscients que estan dins d’una història fent que es trenqui la quarta paret.
@Cifre Un ejemplo puede ser Deadpool, donde wade tanto en comics como en pelis sabe que es el protagonista y rompe la cuarta pared para interactuar con el espectador, ademas de hacer bromas a otras compañías de producción como fox o disney #ESDI_M1_8_3