Nil* Justícia transformativa
1. S'oposa a les solucions punitives davant del crim, de forma dràstica.
2. Col·loca les parts del conflicte al centre del procés, entenent però que aquestes parts inclou no només la persona que ha creat una situació de violència, si no també les persones directament afectades així com tota la comunitat.
3. És, almenys en teoria, voluntària. De la mateixa manera, aquesta justícia facilita l'entesa entre individus i els permet consensuar vies per reparar el dany causat
La justícia transformativa (JT) és una conjunt d'eines i aproximació per respondre a la violència, abús i dany. En la forma més bàsica, busca respondre a la violència sense crear-ne més, o reduir-la al màxim. La JT no empra les estructures estatals (policia, presons, sistema criminal legal), no reforça o perpetua la violència amb fórmules d'opressió o ull-per-ull.
Potser valdria la pena pensar perquè volem defugir la resposta retributiva a la violència. En la relació amb l'estat és evident: recórrer-hi sovint re-traumatitza les persones que han rebut la violència, i moltes vegades ni tan sols és una opció perquè la violència es dóna en un context en què les autoritats tenen altres prioritats, com deportar les persones o desnonar-les.
La JT entén que el sistemes estatals són sistemes d'opressió i per tant violents de forma inherent, per molt que pretenguin el contrari.
La JT entén que la violència no apareix com un fet aïllat, i intenta connectar-la amb les condicions que la creen i perpetuen. En aquest aspecte, sosté que cal acabar amb el capitalisme, pobresa, aïllament, trauma, hetero i cis sexisme, racisme, misogínia, capacitisme, opressió de gènere, xenofòbia, empresonament, guerra... si volem que la violència desaparegui i deixi de ser cíclica també en els cercles íntims. La JT sosté que hem de transformar les condicions que faciliten els actes de violència, cosa que sovint inclou transformar dinàmiques opressives, les relacions entre nosaltres i tota la comunitat en sí.
La JT també ens convida a no només respondre a un acte de violència present, si no també a considerar la prevenció de futures violències. Pretén respondre a les necessitats immediates de tal manera que ens apropi més a l'objectiu a llarg termini. És a dir, com podem respondre a la violència de manera que no només ens n'ocupem si no que també canviem les condicions que han permès que passi? A diferència de la aproximació retributiva, es pregunta "què caldria per acabar amb aquesta situació de violència"? Sigui violència domèstica, sexual, bullying...
La JT es recolza en la comunitat, però no n'hi ha prou en simplement "no trucar a la poli", perquè les respostes comunitàries a la violència també poden ser retributives i tan perjudicials com les estatals, i potser encara més si resulten en el trencament de lligams. Al cap i a la fi, hem internalitzat la manera de fer de l'estat i les seves tàctiques (culpa, vergonya, revenja, aïllament).
Així, és crític per practicar la JT no només la absència de l'estat i la seva violència, si no la presència dels valors i relacions que realment volem, tals com relacions sanes, bona comunicació, les habilitats per des-escalar violència activa en un moment donat i la capacitat de comunicar enfado de manera no destructiva.
Algunes preguntes que ens podem fer si volem practicar la JT en les nostres comunitats són:
- Quins tipus d'infraestructura podem crear que ajudi a la seguretat, transparència, cures i sostenibilitat i connexió comunitària? (Per exemple: cases segures per persones en risc, entorns lliures de drogues, capacitar persones per a desescalar situacions de violència).
- Quines habilitats necessitem per poder prevenir, respondre, guarir i prendre responsabilitat de comportaments violents i abusius?
- Què necessiten les persones supervivents i les persones que han causat dany?
- Quines relacions entre nosaltres fomenten la aparició de violència i abús, i com ho podem canviar?
La JT entén que tenim una responsabilitat col·lectiva en la violència, i que acabar amb ella no es pot reduir a tancar a les "males persones", si no que l'estat actual de violència és perquè aquesta és fomentada per la societat actual, sent com és un dels principis de la justícia retributiva la legitimació de l'estat com a garant de l'ordre per sobre la "barbàrie" de la societat. Això no excusa els comportaments abusius de cap persona, ni vol dir que qui els ha comès no s'hagi de fer càrrec de les seves accions.
Una intervenció basada en la JT sol incloure:
- el suport a les persones supervivents per tal que puguin guarir i recuperar la seguretat.
- el treball amb la persona que ha comès danys perquè comprengui el què ha fet i se'n faci càrrec.
En el millor cas, la persona que ha causat el dany comprèn les seves accions i l'impacte que han tingut sobre l'altra persona, demana perdó i emprèn reparacions i canvia els seus comportaments perquè el dany no torni a succeir. Aquest canvi sol ser una de les principals peticions de les persones supervivents: que no tornin a fer-ho.
A.
Afroféminas
Alex K.
comun.al
mirla