Recordau el "Flan chino mandarín"? Devia ser pura química, però a mi de nin m'encantava i m'imaginava que al llunyà Orient tots els flams eren així, fruit de la depuració de segles i segles de cultura culinària.
Avui he caigut que la majoria dels asiàtics són intolerants a la lactosa, així que és probable que a la Xina no en facin, de flams.
No és del tot estrany que la sexualitat tengui una relació tan íntima amb la violència, no només en l'àmbit del desig sinó també en el de la sensualitat. En el tacte de la pell amb la carn, que pot imaginar-se equivalent a la del caçador amb la peça capturada.
Una contra de criar les teves gallines en llibertat és que tots els ous venen amb la seva bosseta d'esperma inclosa i no sé com deixa això de menjar-se'ls a una masculinitat fràgil com la meva.
Si les llengües són bàsicament un invent tampoc té massa sentit ser un nazi de la gramàtica.
Fa més de trenta anys devia anar jo emprenyat com una monea per alguna cosa que no m'havia sortit bé i el meu conco em consolar dient: "ei, els penals només les fallen els que les tiren"
I no sé per què ho he recordat avui, però hi pens sovint. És un bon consell.
El mal que ha fet l'audiovisual anglo-saxó en la cultura pròpia costarà dècades per a recuperar-se. Potser no ho farà mai.
Comely