Buñuel i Rubia Barcia van batejar l'invent com a "dispositiu per a la creació de situacions dramàtiques" i van anar a veure un agent de patents a Hollywood amb la intenció de registrar-lo per vendre'l als grans estudis.

L'agent de patents es va quedar bastant sorprès, però el projecte no va prosperar mai comercialment (probablement perquè hauria deixat en evidència que la meitat dels guionistes de Hollywood feien servir fórmules igual de mecàniques).

⏸️

#cinema #art #surrealisme

Com funcionava?

Només calia fer girar unes ruletes o combinar les diferents pestanyes a l'atzar. El dispositiu et donava immediatament l'estructura d'una escena o d'un guió sencer de manera mecànica.

Per exemple: Un detectiu privat (personatge) troba un cadàver en un saló de ball (escenari) i descobreix que la noia ingènua té el testament original (conflicte).

[imatge ia]

▶️

#cinema #art #surrealisme

La màquina de fer pel·lícules

Era un dispositiu (tauler o llibre amb pestanyes) basat en la lògica surrealista de l'atzar, però adaptat a tòpics de Hollywood dividits en categories:

🔸 Personatges: El "prota" (detectiu, milionari, gàngster), la "noia" (ingènua, femme fatale), el "malvat".

🔸 Situacions/conflictes: assassinat, persecució, triangle amorós, robatori de joies.

🔸 Escenaris: gratacels, tren en marxa, illa deserta, saló de ball.

[imatge ia]

▶️

#cinema #art #surrealisme