Aquí estem, carregant el cotxe abans del viatge de tornada dissabte, en una "electrolinera" collonuda al mig de la Manxa.
M'encanta perquè té plaques solars que fan ombra. I té un detall que no entenc per què no és obligatori en qualsevol carregador a la via pública: UN DATÀFON. De debò, és un malson carregar amb mil targetes RFID o dependre de mil apps que sovint no funcionen. Vull arribar, pagar i endollar-me, punt.












